Casa Calvet

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1907 C/Casp, 48

És una de les primeres obres de Gaudí. Alguns l'han considerada l'obra més conservadora de l'artista. Es va construir per al fabricant Pere Màrtir Calvet i respon a un model tradicional molt acceptat per la burgesia de l'època: un pis principal discret amb una tribuna elegant i sòbria i una bona terrassa al pati interior de l’illa. Quan es tracta de projectar la façana posterior al pati de l’illa, en canvi, varia totalment de criteri i defuig de les habituals galeries que donen aquell característic aire domèstic als interiors de l'Eixample. De manera insòlita, ací els balcons són molt semblants als de la façana principal i les innovadores tribunes proporcionen una protecció visual i solar adequada.

El precedent caldrà cercar-lo en el Palau Güell, on Gaudí ja va experimentar solucions noves que aplicaria posteriorment, amb les variants que cada situació requeria. Aquesta insistència a millorar el caràcter de les façanes posteriors dels edificis residencials serà una constant que repetirà a les cases Batlló i Milá.

La façana acaba en una corba composta per tres lòbuls invertits i dos que sobreïxen, coronats per una creu de ferro. Davall dels lòbuls invertits trobarem tres busts: Sant Pere Màrtir (homònim del propietari), Sant Genís d'Arles i Sant Genís de Roma (sants patrons del poble natal de Calvet). I és que Antoni Gaudí va voler acontentar el seu client omplint l'edifici de detalls que li feren referència, com les columnes-bobines de fil que flanquegen l'entrada o la lletra «C» que corona la porta de la casa.

Un espai notable de la casa és el conjunt format per l'escala i els dos celoberts annexos. Gaudí converteix l'espai necessàriament destinat als accessos verticals d'una casa de renda en un bell espai que ennobleix arquitectònicament tot l'edifici. A la porta d'entrada (flanquejada per columnes que imiten bobines de fil) hi ha un original picaporte de ferro forjat en forma de creu que, en cridar, colpeja una xinxa, com a al·legoria de la fe que castiga el pecat. La tribuna del primer pis inclou escultures de flors i bolets, un escut de Catalunya i referències a l'hospitalitat (un xiprer), la pau (una branca d'olivera) i l'abundància (dues cornucòpies). De la façana, per part seua, sobreïxen els busts de tres sants màrtirs patrons de Vilassar de Dalt, el poble natal de Calvet, i ressalten dos balcons de fosa en les testeres, anticipant els que posteriorment faria a la Casa Batlló.

La magistral disposició i execució del vestíbul, l'escala, l'ascensor i els dos celoberts centrals van agradar tant a la propietat, que els fills de l'industrial li van encarregar els treballs d'interiorisme de les seues noves oficines situades en els baixos. Gaudí va estendre el sentit i la subtilesa decorativa en els despatxos de la signatura quan va dissenyar tot el mobiliari: les famoses cadires de despatx, les taules, les butaques i complements com els penja-robes, paraigüers, tiradors, manubris, rètols...

Actualment els baixos estan convertits en un restaurant molt elegant.

Casa Comalat

Autor Salvador Valeri i Pupurull 1911 Av. Diagonal, 442

Va ser un encàrrec de Joan Comalat Aleñá, un important prestamista de l’època. Una de les seues característiques més destacades és que com que es troba en una xicoteta illa de cases, compta amb dues façanes. Malgrat que ambdues comparteixen l'estil del modernisme tardà, les diferències entre elles són més que notables.

La façana principal que dóna a la Diagonal està realitzada en pedra i està concebuda amb un gran decorativisme; en la seua part baixa la porta és de fusta amb forja de ferro i als seus costats es troben dos grans balcons d'originalitat extrema amb corbes que fan evocar elements orgànics i tenen certa semblança. gaudiana amb la casa Batlló. Una tribuna central correguda es troba entre els pisos principal i primer acabant amb una rematada d'afilat pinacle. La resta de la façana el compon dotze balcons amb les seues bases decorades escultòricament i les baranes de ferro forjat de gran curvatura. La part superior de la façana està rematada per una obertura calada i amb gran ornamentació floral tallada en pedra en tot el seu voltant i coronant per la part posterior de l'obertura, per una torre amb forma de barret d'arlequí revestida amb ceràmica vidriada de color verd.

En canvi la façana posterior, que dona al carrer Còrsega, menys important, té un tractament molt menys formal i més lliure i original, amb tribunes irregulars, persianes enrotllables, vitralls i mosaics que ocupen els ampits de les finestres, sobre uns baixos de pedra artificial de tons diferents amb formes orgàniques i paràboles de tipus gaudià. La decoració ceràmica és molt abundant en aquesta façana.

 Actualment és una propietat privada, per la qual cosa no es poden realitzar visites turístiques.

Casa de les Punxes/Casa Terrades

Autor Josep Puig i Cadafals 1903-5 Av. Diagonal, 420

L’edifici s’alça sobre un extens solar que era propietat de les germanes Terrades i està format per tres tres immobles situats entre l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer Bruc de Barcelona, tot i que sembla un bloc uniforme. L'encàrrec de reforma dels edificis va possibilitar a Josep Puig i Cadafalch la unificació dels tres cossos en un de sol, a través d'una gran façana d'atovó vist. En construir-lo va estilitzar al màxim els seus típics elements d’inspiració medieval, reforçant-los fins al punt que la seua forma sembla un castell gòtic medieval. Aquest, en concret s’inspira en el castell de Neuschwanstein, a Baviera que és de corrent wagnerià. El resultat combina elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica flamígera i l’ornamentació modernista. Aquest volum unitari conté celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna. D’ací el seu nom de Casa de les Punxes.

A la seua espectacular façana d'atovó, tret de la planta baixa, que és de pedra, destaquen els forjats, els balcons i els plafons de ceràmica amb motius patriòtics. Tot el recinte atresora una gran simbologia i múltiples elements decoratius, com les tribunes, les vidrieres o els forjats en tot l'exterior de la casa i n’’es ple de detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes. Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrompuda en escasses ocasions per uns petits cossos -d'atovó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.

La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt ambbarbacanes.

El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla.

L’edifici es va restaurar completament el 2003. Del 2016 al 2020, es va obrir al públic per mostrar-ne un dels pisos principals i les terrasses, que també servien d’escenari per a espectacles de petit format. Des del 2021 no es pot fer cap visita a l’interior de l’edifici, ja que és de propietat privada. Hi acull un centre de treball en xarxa i s’hi ofereixen també un ampli programa d'activitats culturals i oportunitats per al benestar personal, amb una dinàmica planta baixa i un lluminós terrat obert al públic.

Casa Enric Batlló

Autor Josep Vilaseca i Casanovas 1983-6 Passeig de Gràcia 75/ C/ Mallorca

La construcció d’una casa d’habitatges fou un encàrrec de l’industrial Enric Batlló. L’edifici consta de sis nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal i tres pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable. La façana presenta tres nivells clarament diferenciats en alçat; d'una banda, un cos inferior que engloba les obertures de la planta baixa i d'entresòl. Un segon nivell clarament delimitat pel cos de finestres (amb balcó) del principal, primer i segon pis i, finalment un nivell superior on es desenvolupa el pis de sotacoberta, clarament diferenciat de la resta gràcies a la decoració dels paraments i el balcó corregut amb barana de ferro.

La planta baixa, destinada a espai comercial, s'obre al carrer a través de nombroses obertures que es corresponen vertical i estructuralment amb les finestres de l'entresòl. Es tracta d'unes obertures fetes en pedra i on destaca especialment el treball motllurat dels muntants que a la planta noble incorporen columnetes de fust llis i capitell vegetal. Destaca la barana de pedra que conforma el balcó ampitat de les finestres amb motius vegetals i zoomòrfics i el mur pròpiament dit, amb carreus de pedra vistos (sense revestir) que es combinen cromàticament i tipològica (carreus rectangulars grisos i quadrats marrons). Entre les obertures es disposen -adossats al mur- uns elements a manera d'escuts. Aquest nivell d'entresòl, pren rellevància al cos torrejat, on es desenvolupa un balcó semicircular en voladís i amb barana de pedra. La finestra d'aquest pis està ricament decorada i es completa amb la decoració ceràmica del voladís del balcó que es localitza just damunt d'ella, en aquest cas ja, amb barana de ferro.

Pel que fa al següent tram vertical d'alçat diferenciat -que es correspon amb les estances de l'hotel pròpiament dites- destaca el balcó corregut de pedra de la planta principal, amb barana de ferro, i que a la resta de pisos desapareix en favor de balcons individuals. A diferència del nivell inferior -amb parament de pedra- en aquest cos el material emprat és l'atovó vist, el color rogenc del qual contrasta amb les finestres, de pedra. Al darrer pis es localitza la galeria porticada entre pilars, on es combinen obertures amb finestra amb altres de cegades, que són la base de la decoració pictòrica i ceràmica que caracteritza aquest nivell. La façana es remata amb una cornisa en voladís, decorada amb motius vegetals i amb una mena d'arcs apuntats al lloc on coincideix amb la línia vertical de finestres.

La façana exhibeix una interessant combinació d’elements. Per una part, combina el totxo, la pedra i el ferro forjat dels balcons. Tot el conjunt dona com a resultat un edifici d’inspiració neogòtica de gran bellesa. En els escuts de l’edifici, podrem observar la representació de les diferents disciplines catalanes: la música, la ceràmica i, com no, la indústria.

A l’actualitat, a la Casa Enric Batlló hi ha un hotel de luxe, el Monument Hotel 5*GL, i a la seua planta baixa la boutique de la prestigiosa marca de rellotges Rolex.

Casa Fuster

Autor Lluís Domènech i Montaner 1908-11 Passeig de Gràcia,132

La casa va ser un regal de Mariano Fuster, membre de l’alta societat mallorquina, a la sea dona Consol Fabra. A la façana del carrer Jesús li va dedicar una rosassa, que es troba amb les inicials CF. Va ser l’obra pòstuma de l’arquitecte a Barcelona i és considerat un dels edificis més costosos de la ciutat, és precisament la barreja entre simplicitat i síntesi decorativa allò que omple la casa de valor i bellesa.

Es tracta d'una construcció amb set nivells d'alçat: planta baixa, primera o principal, quatre pisos i terrat pla transitable a més d'un nivell de soterrani. En definitiva d’un espai molt ampli amb grans columnes amb fust llis i capitell floral abstracte que sostenen les voltes d'atovó revestides amb pa d'or i que contrasta amb el terra de tessel·les negres que adopten una forma circular.

A les dues façanes principals, es va utilitzar elements neogòtics i florals, propis del seu llenguatge modernista, però, en aquesta ocasió, amb una certa contenció i un concepte més auster en les ornamentacions. Aquesta contenció es veu precisament en els elements decoratius de les diferents obertures i els capitells que ofereixen una esquematització en els motius vegetals i una clara tendència a les línies més planes i geomètriques. Així mateix, la cantonada pren protagonisme amb la construcció d'un cos cilíndric en tota la seva alçada, element ja present a altres obres de Domènech i Montaner com l'Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera. Aquest element torrejat es desenvolupa només des del primer pis, tot quedant la planta baixa com punt diàfan amb una gran columna central. La base del cilindre forma així, una mena de voladís ricament esculpit i d'on arranquen uns nervis que aboquen en una mena de mènsules d’ordre jònic. Aquestes mènsules fan de base a les columnes –de fust estriat i capitell esculpit- que configuren la galeria porticada del primer pis. Aquest element porticat es desenvolupa a ambdós costats de la torre -al primer pis de les façanes del Passeig de Gràcia i del carrer Gran de Gràcia- concretament, com una galeria en voladís que serveix de base als balcons localitzats al segon nivell de l'edifici. Destaquen les obertures dels pisos superiors, a manera de finestres coronelles -d'inspiració medieval- amb llinda trilobulada, algunes d'elles amb mainells i baranes de ferro. L'edifici es remata amb unes mansardes d'estil francès i un balustre de pedra corregut que la zona de la torre es completa amb uns pinacles.

La façana del carrer de Gràcia, fa ús de l'estructura metàl·lica vista i d'elements austers en la decoració, més característica de les seues primeres obres arquitectòniques.

Actualment és un hotel de luxe que pertany a la cadena Hotels Center que l’adquirí el 2000 i el va rehabilitar el 2004. Durant el procés de restauració no només s'han respectat tots aquells elements originals de la casa -voltes, columnes, ornaments-, sinó que a més a més el projecte decoratiu realça els espais de l'edifici i hi dona un nou valor. 

Casa Golferichs o El Xalet

Autor Joan Rubió i Bellver 1901 Gran Via de les Corts Catalanes, 491

Fou un encàrrec de Macari Golferichs i Losada, enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis a Amèrica.

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn planta baixa, planta noble i unes altes golfes sota la coberta en doble vessant. L'accés principal dona pas a una àmplia zona de vestíbul al fons del qual es localitza l'escala noble vers les plantes superiors. Amb tot, l'edifici s'inclou estilísticament dins del modernisme d'arrel goticitzant.

La façana de la casa estructura les seves obertures en eixos irregulars, ja que els volums exteriors i llurs obertures s'articulen a partir de les necessitats de l'organització interna dels espais, donant lloc a tota mena de finestres, tribunes miradors i un original acabat de la teulada. Les façanes de la casa reposen sobre un basament d'aplacat petri polit i estan revestides amb un paredat comú de pedres irregulars. La pedra dels paraments contrasta amb l'acabat de les obertures, íntegrament realitzat amb atovons i elements decoratius motllurats de ceràmica vidrada verda i ocre. Aquestes obertures configuren un vertader catàleg d'arquitectura gòtica, generant tota mena de solucions ogivals amb traceries de ceràmica. Cal ressaltar, a la planta noble, la tribuna que corona l'angle de la casa, sostinguda per una barbacana i set columnelles de pedra i rematada per una teulada amb una complexa ornamentació ceràmica a base de traceries i cresteries. La configuració espacial de les golfes dona lloc a un joc de nivells que es trasllueix en una teulada de vertents interromputs ressaltats per un potent i original ràfec de fusta policromada.

La Planta Baixa té el seu accés per mitjà d'un portal adovellat situat al jardí afrontat al Carrer de Viladomat. En aquest àmbit hi destaquen, entre els murs revestits, els elements portants realitzats amb atovó vist, tals com pilars, arcs i obertures.

Després de molts intents d’enderrocament per construir-hi habitatges, l'Ajuntament finalment l'any 1984, assumí la propietat de l'edifici per instal·lar-hi la sala d'exposicions i la sala d'actes del nou Centre Cívic. La casa acull un dels centres cívics més actius de l’Eixample.

Casa Granell

Autor Jeroni Granell i Manresa 1901-3 C/Girona, 122

Si porta el nom de l'arquitecte és perquè aquest va ser el seu constructor i propietari. No se l’ha de confondre amb l’edifici del carrer de Balmes, Granell va construir nombrosos edificis destinats a habitatges per a les classes mitjanes i treballadores. Es tracta d'un edifici per a apartaments de lloguer i per tant són tots iguals. 

El modernisme ofereix una altra cara en les obres de Jeroni Ferran Granell, un arquitecte conegut per la senzillesa estètica dels seus edificis que solen contenir la bellesa modesta i sense ostentacions que Granell solia projectar a les seues obres. És un edifici discret, allunyat de l'espectacularitat d'altres obres de l'època i destinat a la classe mitjana.

La façana es presenta emmarcada pels dos eixos laterals on hi ha els balcons individuals, mentre que la part central queda reservada a les finestres, aparellades ornamentades amb relleus de perfil sinuós. La paret està coberta d'esgrafiats de color verdós que representen motius vegetals de vinyes de cada costat de les finestres o de pinyes de pi a baix i a dalt d'aquestes, posant en valor els vitralls que les ornen. Les dues línies verticals de balcons que emmarquen l'edifici estan decorades per flors de gira-sol i grans fulles.

A la planta baixa i l'entresol el revestiment és de pedra. Les finestres de la planta baixa i del primer pis, tenen una ornamenta de línies corbes d'estil Art Nouveau. Sense oblidar la bellesa del treball de ferro forjat a les portes i balcons, així com la solució donada als elements de coronament de la façana en forma de cornisa ondulada que, sense solució de continuïtat, forma la barana del terrat.