Autor Lluís Domènech i Montaner 1881-85 Av. Aragó, 225
Fou construït per allotjar
l'empresa editorial de Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simón i
Font.
L'edifici està
constituït per la superposició de tres plantes: un semisoterrani, una planta
baixa o principal i un primer pis. Les dues primeres, de gran alçada,
suportades per pilars de ferro fos, eren espais principals i privilegiats. El
primer pis, clarament més reduït i per a ús intern, es destinava a oficines. De
l'entrada principal, destinada únicament al públic, sortia una escala central
de metall que conduïa al soterrani, i dues escales laterals que portaven a la
planta principal. L'entrada del personal i la dels proveïdors es trobaven
respectivament a la dreta i l'esquerra de la porta principal i anaven a donar
directament a la planta inferior.
La façana es divideix
en tres cossos horitzontals formats per les seues tres plantes un de central i
dos laterals simètrics. L'entrada principal està flanquejada per dues torres,
mentre que els cossos laterals estan dividits per pilastres que segmenten la
façana en set vectors verticals.
A la planta inferior
les portes d'accés mantenen la simetria dels tres cossos verticals esmentats, i
la resta està formada per un enreixat de ferro; al pis central destaca un cos
de grans finestrals d'arc de mig punt; a la planta superior hi ha una línia de
finestres corregudes, tres a cada costat del cos central.
Podríem dir que la
façana combina influències clàssiques (la porta al centre i els dos cossos
laterals simètrics) i musulmanes (l'ús de l’atovó sense polir, els elements
d'índole mossàrab i la composició geomètrica pròpia de la decoració arabesca).
En el pis superior
destaca el fris d'obra decorat amb unes rajoles ornamentals de fons blanc,
situat sota la sèrie de finestres corregudes. Fa d'element de transició entre
el format de les finestres dels dos pisos: quadrades les superiors i amb corba
les del pis inferior
El coronament de
l'edifici és d'inspiració medieval: d'una banda, els petits merlets, que ajuden
a reforçar les pilastres i que aquí tenen un valor merament decoratiu; i de
l'altra, l'elm i l'àngel trompeter, l'àngel que amb la seua trompeta anuncia
l'aparició d'una novetat, un nou llibre. Sota l'elm i l'àngel trompeter hi ha
tres busts de terracota col·locats sobre pilars d'estil clàssic, que
representen tres grans figures literàries: Dante, Cervantes i Milton.
Quatre plaques acompanyen aquestes escultures i mostren els noms d'autors que
van utilitzar tècniques d'impressió per publicar els seus estudis: Malte-Brun, Lafuente, Secchi i
un quart que es va perdre a principis del segle XX. Sota les plaques hi ha
tres rodes dentades, simbologia de l'època industrial. La roda central conté
una àliga sobre un llibre obert, coronada per una estrella, iconografia de
l'èxit empresarial.
El text
"Editorial Montaner i Simón" apareix en lletres gòtiques decorades
amb elements vegetals a l'arquivolta de la porta principal.
L'any 1952 l'empresa
fou venuda a un altre editor, però tancaria definitivament el 1981 a
causa de dificultats econòmiques. El 1987 es va iniciar un procés de
rehabilitació i adaptació per tal d'adequar l'edifici com a Fundació
Antoni Tàpies dut a terme pels arquitectes Roser Amadó i Cercós,
i Lluís Domènech i Girbau.
L’edifici va ser coronat als anys vuitanta del segle XX per una obra escultòrica del gran artista contemporani Antoni Tàpies, Núvol i cadira. Aquesta institució acull un museu on s’exhibeix una àmplia selecció de l’obra d’aquest artista, i a més organitza exposicions temporals, seminaris, conferències i cicles de cinema. També hi podem trobar part de l’arxiu Tàpies i una biblioteca especialitzada en art modern i contemporani..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada