Casa Roviralta

 Autor Joan Rubió i Bellver 1913 Av. Tibidabo, 31

La casa era una masia on s'havia establert una comunitat de frares dominics i per això també coneguda com el Frare Blanc, Fou adquirida per l' indià Teodor Ribalta qui va encarregar reformarla per convertir-la en una torre residencial.

Hom va conservar l'estructura original de la masia però en va canviar totalment l'aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i l'atovó i la ceràmica de les obertures li dona un aire molt harmoniós i personal.

És una construcció unifamiliar aïllada. El nou projecte va conservar una part de l'estructura original de la masia però es va modificar considerablement tant l'aspecte exterior com l'interior, tot utilitzant materials i elements constructius artesanals.

Es tracta d'un edifici de cinc nivells (planta baixa, tres pisos i sotacoberta) distribuïts en un alçat irregular i amb una terrassa (o jardí) posterior a nivell del primer pis. El cos central, a manera de torre, és l'element més alt del conjunt (amb cinc pisos) i a ell s'hi adossen dos cossos laterals. El més alt, que dona l'Avinguda Tibidabo, té quatre pisos, tot configurant-se el superior como una galeria coberta amb una teulada a duess vessants, de la qual hem de destacar el gran voladís d'atovó. A cota del primer pis, cap a la banda de la terrassa posterior ja esmentada, es troba un element torrejat de tres nivells (planta baixa i dos pisos) realitzat íntegrament en atovó i que comunica en la seua planta baixa -a través d'arqueries de mig punt apuntat d'atovó- amb la dita terrassa i la galeria oberta en quest nivell. A l'altra banda de la torre central s'adossa un volum de dos pisos que es remata amb un terrat pla transitable que configura la gran terrassa de la segona planta.

L'accés a l'edifici -que es troba circumdat per una barana que delimita la parcel·la on s'inscriu- es realitza a través d'una entrada porticada. Aquest pòrtic deu la seua monumentalitat a la galeria del primer pis, que en estar construïda en volada permet desenvolupar a la planta baixa un espai de gran amplitud. Construït també en atovó, presenta una estructura molt peculiar, amb grans arcs consecutius entre el que es desenvolupen obertures que permeten donar llum a l'espai. Aquest àmbit es cobreix amb un sostre de mosaic.

L'emblanquinat de les façanes contrasta amb els elements d'atovó que conformen les llindes de les portes i finestres, les balustrades i pòrtics, així com els coronaments i ràfecs. Destaca en aquest sentit la disposició d'atovons, que posats de fil o de cantell, configuren elements decoratius i de suport que contrasten amb els paraments llisos. Les finestres combinen l'ús d'atovó a la zona de la llinda amb altres elements ceràmics policroms a l'ampit i el sòcol. Un dels elements més rellevants és la gran cornisa o ràfec de la coberta -de gran volada- possible, gràcies a la disposició dels atovons en angle (creant petits triangles) que configuren una estructura uniforme. Una de les característiques més rellevants d'aquest tipus de construcció es l'ús d'atovó vist

Avui dia l'edifici funciona com a restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l'interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s'observen a l'exterior. Encara conserva bona part de l'estructura i els espais originals tot i que els àmbits més destacats s'han convertit en salons i menjadors. També les antigues cavallerisses -localitzades a la planta baixa- han estat transformades en menjador.