dimarts, 31 de maig del 2022

Casa Pia Batlló

Autor Josep Vilaseca i  Casanovas 1891-96 Rambla de Catalunya, 17/Gran Via Corts Catalanes 

Fou un encàrrec fet pels germans de la família Batlló, Pia, Enric i Àngel. Malgrat les mutilacions que ha patit al llarg dels anys, és una obra molt representativa del seu autor, que la va realitzar en un llenguatge eclèctic molt particular, d'inspiració neogótica. Però també una brisa classicista que aporta algun element, com la tribuna principal treballada en pedra sobre l'entrada principal, en el xamfrà. 

És un edifici cantoner de planta baixa i quatre plantes que està compost simètricament sobre un eix situat enmig del xamfrà que queda reforçat per dues tribunes de secció poligonal que, coronades per unes torres-miradors molt treballades compositivamente i decorades amb ferro forjat, vidre i teules de ceràmica vidriada, rematen els angles de l'edifici.

Com que la parcel·la no és simètrica, la façana a la Gran Via té més longitud que la de la Rambla de Catalunya. De fet l'edifici té una quarta façana, la que dóna a la veïna parcel·la de la Gran Via mitjançant una androna, a partir de la primera planta, recurs sovint utilitzat en molts edificis de l'eixample amb la finalitat de substituir la funció del pati lateral per un pati en façana per a millorar la qualitat de la llum i les vistes.

Té, a més, una falsa galeria en l'última planta, amb arcades cegues allí on l'obertura es fa funcionalment innecessària. L'entrada a l'edifici se situa en l'eix de la façana del xamfrà, sobre la qual Vilaseca situa la tribuna principal, amb interessants treballs de pedra que li donen un aire vagament classicista. La façana a la Gran Via té, per la seua generosa dimensió, una composició autònoma, també simètrica.

Quant a la decoració és admirable el ric repertori iconogràfic, de factura gotitzante però amb elements de la fantasia romàntica que transmeten al conjunt un aire llegendari. Amb imatges de figures humanes classicistes atrapades en medallons —un dels quals conté una imatge exòtica, probablement una indígena americana— es troben gossos, serps, micos i lleons alats, estranys ocells o dracs. D'entre tots destaca l'estilitzada silueta de forja del fènix, que es repeteix en les baranes dels balcons.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Introdució

El  modernisme català  va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i que va esforçar-se per aconseguir...