Torre de Bellesguard

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1900-9 C/Bellesguard, 20

En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d’Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seua magnífica panoràmica del pla de Barcelona. També se’n diu Casa Figueras, ja que la seua propietària era María Sagués i Molins vídua de Jaume Figueras comerciant de farines

D'aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semienderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l'arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seua gran verticalitat i les seues solucions pròximes a l'arquitectura gòtica, encara que amb un fort segell personal, com és característic en totes les seues obres. L’arquitecte va dibuixar un projecte espectacular amb una preeminència marcada de la projecció vertical sobre la horitzontal, preeminència reforçada per l’esvelta torre de trenta quatre metres d’alçada, coronada per la típica creu de quatre braços amb que Gaudí culminava la majoria dels seus edificis.

El projecte tenia un marcat estil neogòtic que té com a característica inevitable en tota l’obra de Gaudí una forta personalitat i originalitat que entra, però, dintre dels esquemes estètics modernistes i s’integra amb notable coherència dintre  dels marc natural circumdant, respectant a la vegada les restes històriques encara presents. Per aquesta raó, en Gaudí va utilitzar pedra de pissarra de l’entorn de tonalitats grises i verdoses que reforçaven l’aspecte "medieval" històric del lloc.

La torre, que és potser l’element més espectacular de l’edifici, és de forma troncocònica de pedra culminada per una bandera catalana helicoïdal de mosaic, una corona reial i la mencionada creu de quatre braços.

L’edifici, construït amb pedra i atovó és de planta quadrada de 15 x 15 metres, amb els vèrtex orientats als quatre punts cardinals. Coberta de quatre vessants.
La casa té quatre plantes d’alçada:

La planta semisoterrani: L’estructura del semisoterrani es compon d’una sèrie de pilars cilíndrics que fan de suport de les voltes de atovó. La resta d’elements verticals que constitueixen l’estructura són parets i pilars de atovó a l’escala. Però el més notable estructuralment és la solució dels forjats del menjador i les golfes.

La planta baixa i la planta principal: Al menjador uns arcs molt prims substitueixen les biguetes i a sobre, suporta directament la solera de rajola com es pot veure també al sostre de la cripta de la Colònia Güell. En termes de decoració als interiors, Gaudí va utilitzar solucions i acabats d’una gran delicadesa en les formes i colors. D’aquesta manera va aconseguir uns efectes de gran naturalitat en la il·luminació, oferint un ambient confortable i plaent. La riquesa de formes materials i colors, fora del que era habitual abans del Modernisme s’estén a totes les àrees de l'interior de l’edifici. També cal senyalar l’abundància de finestres de formes variades que permeten dotar d’una magnífica il·luminació natural a totes les dependències de l’edifici.

Les golfes: El sostre de les golfes se sustenta amb una estructura de vuit pilars de formes diferents amb capitells fungiformes fets amb atovó en voladís que sostenen un tauler pla format per varis gruixos alternats de rajoles i atovons. D’aquest tauler arranquen falsos arcs a base de fileres d’atovó cada una de las quals sobresurt més que l'anterior.

Els sostres estan construïts amb volta catalana. Les golfes tenen com a suport arcs d’atovó en una demostració de mestratge per part de Gaudí.

Tots aquests innovadors elements estructurals de les golfes es poden interpretar com un assaig del que anys més tard seran les golfes que es troben en posteriors edificis de Gaudí com el Palau Güell, la Casa Batlló i el Col·legi de Santa Teresa al carrer de Ganduxer de Barcelona.

Quant a les façanes i també parcialment a l'interior, Gaudí va utilitzar una especial tècnica de mosaic de pedra que li permetia aconseguir un efecte d’encoixinat a la vegada molt d’acord amb l’aparença de castell que Gaudí volia donar a l’edifici i molt senzill d’aplicació. Es tractava d’utilitzar uns motlles de guix amb les formes que es desitjava obtenir, en que es col·locaven petites pedres en la base i per sobre morter. En traure les peces del motlle, la pedra quedava en la part exterior, la que es veia, aconseguint l’efecte visual perseguit. Aquesta tècnica també l’havia utilitzada Gaudí al Palau i al Park Güell.

L’aparença externa de l’edifici és el d’una fortalesa amb murs ribetejats amb merlets i espitlleres, camí de ronda que ressegueix tot el perímetre de les teulades que tenen un aspecte de torres fortificades de formes piramidals.

En el conjunt de l’obra de Gaudí, Bellesguard representa un punt d’inflexió entre la obra de joventut i la de maduresa.

Despres de moltes vendes i de tenir diferents usos, finalment l’última familia, els Guillera, va vendre l'edifici el 2018 al Grup Catalana Occident. L'empresa compradora va manifestar la seua intenció de mantenir obert al públic l'edifici, per tant és visitable.