dilluns, 30 de maig del 2022

Palau del Baró de Quadras

Autor Josep Puig i Cadafals 1902-4 Av. Diagonal, 373/Rosselló, 279

Fou un encàrrec dels barons de Quadras, Manuel de Quadras i Feliú i la seua esposa Joana Anna Veiret i Xipell qui manaren construir la seua nova residència,

El palau segueix un esquema típic: la planta principal era per a ús dels propietaris i la resta de pisos per a lloguer. La planta baixa s'usa com a accés als pisos superiors i les dependències de servei, i per a l'entrada formal a la casa dels barons. Així, els elements més importants de l'edifici són la façana a la Diagonal i els espais i decoració interior de la residència de baró. L'entrada per a carruatges que dona a l'escala monumental d'accés al principal és l'eix vertebrador de la residència. Es tracta d'una herència dels palaus gòtics barcelonins.

L'interès de l'edifici rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants. Les solucions donades a la casa Quadras ens acosten més a un goticisme d'influència nòrdica, que no a un goticisme català molt més auster.

La façana a la Diagonal, molt formal i representativa, és un exemple de la característica de Puig i Cadafalch de reinterpretar façanes gòtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec…).

La façana posterior, la del carrer del Rosselló, és més convencional, amb una decoració floral al llarg de la tribuna correguda lateralment -tres balcons- i vertical –quatre plantes. Recorda l'estil Sezzesion vienès.

La importància de l'entrada dels senyors queda palesa en la rica decoració de l'escala i els vitralls de la claraboia i en el paviment de mosaic romà amb font de pedra inclosa. La seua situació central genera un anell circulatori al seu voltant que resol la distribució del pis principal. Les impressionants reixes de la planta baixa, tant la que dona a la Diagonal com la del carrer del Rosselló, són de forja.

En 1980 el Palau Baró de Quadras es restaurà i es va reformar per tal d'instal·lar el Museu de la Música. Hi romandria fins al 2001. Des del 16 de juny de 2003 al juliol del 2013, l'edifici acollí la seu social de la Casa Àsia. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. L'edifici està obert al públic des de 2016.

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Introdució

El  modernisme català  va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i que va esforçar-se per aconseguir...