Palau Güell

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1885-9 C/Nou de la Rambla, 3-5

Fou un encàrrec d'Eusebi Güell, destacat empresari i polític, però també un promotor de la cultura, les arts i les lletres catalanes per construir la seua residència particular, que alhora poguera albergar reunions polítiques, vetlades culturals i literàries, concerts i recepcions a les quals assistiren convidats il·lustres. Eusebi Güell tenia la seua casa familiar a la Rambla dels Caputxins, en la qual vivia desde 1884, i la unirà al Palau Güell por un passadís d’interconnexió. Així que es pot dir que el Palau Güell va ser dissenyat com una extensió de la casa familiar de la Rambla. 

És un edifici de gran complexitat que juxtaposa elements verticals i horitzontals, formes parabòliques, gran varietat de materials i un complex repertori ornamental d'influència gòtica, àrab i nòrdica, entre d'altres. Hi van col·laborar els millors artesans de l'època, escultors, pintors, ceramistes...per a acomplir les diverses funcions que havia de tenir l'edifici: llar, lloc per als negocis i la representació social, seu de reunions culturals.

A la façana hi destaquen els dos originals portals parabòlics i, entre ells, una magnífica escultura de forja de reminiscències medievals. Al terrat hi destaca la cúpula cònica i les capricioses xemeneies de pedra i ceràmica. El Palau Güell de Gaudí és un espai insòlit dominat per l'intel·ligent, precís i magnífic joc de la llum sobre les formes i marca el camí de molts dels trets essencials de l'obra posterior de Gaudí. La façana del Palau Güell, de suggeridores línies venecianes, està construïda en pedra d'aspecte sever i destaca el disseny de ferro forjat sobre els timpans dels dos arcs parabòlics que conformen l'entrada i l'eixida principal de l'edifici, que junts formen el majestuós escut amb les quatre franges de la bandera catalana que presideix la façana. Una gran escala condueix des del vestíbul, passant per l'entresòl, fins a la planta noble o principal, amb el seu vestíbul central, la vertadera joia de la corona del Palau Güell: un espai sorprenent, misteriós i tel·lúric coronat per una cúpula parabòlica situada a gran altura. La cúpula està travessada per una finestra central redona i una sèrie de xicotetes obertures circulars que filtren una suau llum indirecta i doten a l'espai del peculiar aspecte d'un planetari sota la llum del dia per a alguns o de la sala principal d'un hammam àrab per a uns altres.

El terrat compta amb vint ximeneres dissenyades per Gaudí i restaurades entre 1988 i 1992. Es van restaurar les formes originals del terrat, però en el cas de les ximeneres havien perdut tot el seu revestiment amb el pas del temps, per la qual cosa es va decidir dotar-les d'una reinterpretació contemporània dirigida pels arquitectes encarregats de la restauració de l'edifici i diversos artistes catalans. Les ximeneres són totes úniques i diferents, com si foren els diferents esbossos d'un model ideal. Amb una mica d'imaginació, recorden a un grup d'arbres i molt probablement representen un dels primers dissenys d'un projecte que Gaudí culminaria anys després amb la coberta de la Pedrera. En aquesta obra en concret, Gaudí va utilitzar per primera vegada el trencadís, un revestiment format per peces de teula trencades de manera irregular que aquest arquitecte, i el moviment del Modernisme en general, va adoptar posteriorment com una de les seues principals formes d'expressió.

En l'extrem oposat del palauet, en el soterrani, es troben les cavallerisses, amb la seua volta de rajola recolzada en capitells en forma de bolet, també construïts en rajola. Es tracta d'una arquitectura espectacular destinada a albergar les cavallerisses i les dependències dels nuvis de la mansió i és un dels espais més enigmàtics, evocadors i famosos de l'arquitectura de Gaudí. Eusebi Güell, la seua dona i els seus fills van viure en el palauet fins a la dècada de 1910, quan es van traslladar al Park Güell. Posteriorment, alguns dels seus fills van viure en la mansió fins a la Guerra Civil espanyola. Amb l'esclat de la guerra, la Generalitat de Catalunya va utilitzar l'edifici per a albergar una comissaria de policia. Posteriorment, la filla major, Mercè Güell, que havia heretat la casa, no va poder fer-se càrrec del seu manteniment, per la qual cosa la va donar a la Diputació de Barcelona a canvi d'una pensió vitalícia en 1945. El 26 de maig de 2011, el Palau Güell va tornar a obrir les seues portes al públic després d'anys de restauració integral.

És una edificació declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1984. Es pot visitar.