Casa Rocamora

Autor Bonaventura  i Joaquim Bassegoda i Amigó 1914-7 Passeig de Gràcia, 26   

Fou encarregat per Antoni Rocamora i Pujolà, un industrial saboner. Des de finals del segle XIX fins a ben entrat el segle XX, era freqüent que la burgesia catalana es fera construir cases opulentes que donaren fe de la seua riquesa. Així ho van fer les famílies barcelonines que s'havien enriquit amb la industrialització o amb el comerç, i que triaven el passeig de Gràcia com a nou lloc de residència.

Es tracta d’un complex de tres edificis, amb entrades independents entre mitgeres, unificats per una façana de gran monumentalitat, que va des del xamfrà del carrer Casp fins quasi a tocar de la Gran Via. Se’l considera el conjunt arquitectònic privat més gran del Passeig de Gràcia, el qual destaca també per l’estil neogòtic amb importants detalls modernistes, com corresponia a l’època, però amb un aire més bé afrancesat, potser a causa dels anys que el propietari, Antoni Rocamora va viure a França.

L'edifici és de planta baixa amb ús comercial i cinc plantes d'habitatges de renda. Les cases estan unificades uniformement mitjançant una façana de pedra ornamentada profusament que repeteix la mateixa estructura però que també evidencia cada casa amb la repetició d'un sol mòdul consistent en les coronades per voltes peraltades que sobrepassen l’alçada del propi terrat, les quals van ser decorades amb una mena d’escates de ceràmica de tons ataronjats que brillen i canvien de tonalitat segons la llum del sol. 

Però potser l’element més destacat del conjunt és la torrassa situada al vèrtex de la cantonada amb Casp, que trenca amb l’ordenació establerta a la manera d’un mirador cònic de planta circular amb pinacles dotant tot el conjunt d’un aire de fortalesa medieval. Els elements decoratius goticistes queden articulats a través de la pròpia estructura de l'edifici.

En l’actualitat, la part comercial està ocupada per importants botigues de moda, així com per diversos negocis de restauració.