La Sagrada Família

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1886-inacabada  C/Marina, 253 

La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella. Per realitzar el seu projecte Bocabella va fundar el 1866 l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. Després del recapte va comprar uns terrenys el 31 de desembre de 1881. Se n’encarregà  la construcció a Francisco de Paula del Villar, qui va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori. El 19 de març de 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona. Els desacords de Villar amb Bocabella van provocar la dimissió de Villar. Finalment Gaudí va passar a encarregar-se de les obres. Després d’Antoni Gaudí set arquitectes se n’han fet càrrec de la seua construcció. L’actual, Jordi Faulí i Oller, ho fa des del 2012. Des dels seus inicis l'any 1882 la basílica ha sigut un temple expiatori, és a dir, construït a partir de donacions. És per això que la data de finalització de la Sagrada Família és una incógnita.

El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir una església que anés més enllà del gòtic, evitant els arcbotants i contraforts exteriors, amb una gran torre central de 172,5 metres dedicada a Jesucrist i augmentant les dimensions del temple, cosa que fou acceptada pel promotor amb gran entusiasme. Gaudí dedicaria la resta de la seua vida a aquesta obra i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seua mort.

Podem distingir dos nivells d'anàlisis quan parlem de la Sagrada Família, un referit a les seues característiques estructurals i estètiques i un altre referit a la seua funció i significat. Tots dos nivells s'entrellacen i necessiten mútuament. Va ser aqueixa una de les genialitats de Gaudí. L'estructura, per tant, és el recurs que li permet a l'arquitecte afirmar els seus valors espirituals i estètics. Tot el monument està pensat a partir de dos eixos fonamentals que commovien a l'arquitecte: el discurs cristià i l'observació de la naturalesa. Per això, la basílica no pot ser compresa sense atenció a aquests dos elements.

Gaudí acudeix a símbols i al·legories de la Bíblia i els relaciona estructural, formal i simbòlicament amb la naturalesa. I la veritat és que, per a l'arquitecte, la naturalesa era obra de Déu.

En lloc de fer plans, Gaudí elaborava maquetes tridimensionals amb les quals dirigia el projecte. Una de les seues tècniques era crear volums usant un sistema de pèndols. Fet això, col·locava un espill per davall d'aquests i analitzava la imatge invertida que el reflex oferia, la qual cosa li permetia concebre i visualitzar l'estructura de l'edifici.

Una de les grans contribucions de Gaudí a la construcció és l’aplicació d’arcs catenaris, que permeten construir grans edificis, sense la necessitat de construccions laterals que facen de contrafort. Moltes columnes de la Sagrada Família estan inclinades perquè formen part d’un arc catenari. A diferència dels arcs romans o gòtics, que requereixen contraforts, aquest tipus d’arc minimitza al màxim les tensions horitzontals i distribueix la major part de les seves forces cap als fonaments. Això permet anar traient els contraforts laterals fins al punt de deixar l’arc pràcticament nu.

La planta de l’edifici és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen als cors, on es col·loquen els cantaires. Per al disseny de les estructures, Gaudí es va inspirar en les formes de la naturalesa, i va crear columnes amb forma de tronc d’arbre que converteixen l’interior de la basílica en un enorme bosc de pedra. Hi abunden les referències religioses amb tota mena de detalls. Per alliberar de pes els sostres i il·luminar l’espai, l’arquitecte va projectar als buits situats entre les columnes unes lluernes o claraboies, concebudes a partir d’hiperboloides, construïdes amb peces de vidre daurades i verdes, per on entra la llum solar.

Destaca el simbolisme de les seues tres façanes principals: la del naixement de Crist, molt decorada i plena de vida, i l’única que Gaudí va poder veure acabada; la de la Passió, mort i resurrecció, més austera i simplificada, que va ser dissenyada per l’escultor Josep Maria Subirachs entre 1987 i 2009; i la de la Glòria, molt més gran i monumental que la resta, que s’està construint.

Però sens dubte, un dels elements més característics de la Sagrada Família és la seua verticalitat, que persegueix l'objectiu simbòlic d’elevar-se cap a Déu i que s’aconseguirà quan s’acaben de construir les 18 torres projectades per Gaudí, cadascuna amb una dedicació i uns pinacles al cim que es confonen amb el cel. No hi ha una data prevista per la finalització de la construcció, quan s’acabe el temple que va idear Gaudí acabarà de transformar "l’skyline" de Barcelona, on cap edifici mai no ha gosat pujar més enllà del que estava ja previst per a la Sagrada Família.

El millor de la Sagrada Família per dins són les seues impressionants columnes, construïdes en materials de diferent duresa. A l’interior de la basílica, hi ha columnes llargues i gruixudes de pòrfir roig, una roca volcànica, columnes petites i fosques fabricades de basalt i columnes de granit que projecten la llum de l’exterior. 

Cal fer un esment important també a l’altar de la Sagrada Família i al seu absis, que es troba dins d’una de les set criptes de les quals consta la basílica. L’interior de la cripta està decorat amb caps d’àngels i una imatge de Jesús penjat a la creu. A banda i banda, les escales que van cap amunt, simbolitzant el camí entre la terra i el cel. 

El millor de la Sagrada Família per fora són les seues torres i les tres façanes, que representen les fases de la vida de Jesús: Naixement, Passió i Glòria. Un grandiós exterior que encara està molt lluny d’estar acabat. 

Quant a les façanes, la façana del Naixement (al nord-oest, davant de la plaça de Gaudí) té tres portes amb escultures de les virtuts següents: Fe, Esperança i Caritat. Les entrades estan separades per dues columnes amb una tortuga, que representa el mar i la muntanya. L’accés del mig està decorat amb els 3 Reis Mags i, separant les portes, Josep i Maria amb Jesús. 

Actualment és el monument més visitat d'Espanya, per davant de l’Alhambra o del Museu del Prado. L'obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005.