Palau Macaya

 Autor Josep Puig i Cadafals 1901 Passeig de Sant Joan, 108

També és coneguda com a casa Macaya. Va ser encarregada per l’industrial Romà Macaya i Gibert perquè li construiren la seua residencia. 

La façana és bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dona riquesa a les finestres i especialment al balcó i l'asimètrica tribuna de la planta baixa. Tot l'interior de la casa va ser dotat d'una ornamentació molt rica que encara es pot observar en el vestíbul i el pati interior del que naix una magnífica escalinata. 

L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs. Tota la façana, tret del sòcol de pedra, és estucada en blanc i recoberta d'esgrafiats.

La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.

L'ornamentació escultòrica de l'edifici es concentra als pinacles adossats a les portes d'accés, en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures.

El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta segueix també el patró de la casa Amatller, bé que aquí els elements decoratius són de caràcter arabitzant. L'escala és coberta per una galeria d'arcs rampants amb voltes de maó de pla.

Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana acusen una influència mediterraneista que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.

Després de la Guerra Civil va ser comprat per la Caixa als hereus de Joan Vilella, que l'havia adquirit el 1914 i despés d’una profunda remodelació s’instal·là l’Institut Educatiu de Sordomuts i Cecs.  Des de l'any 1979, la casa Macaya és seu del Centre Cultural de Barcelona, de la Fundació "la Caixa". L'any 1995 s'hi van realitzat obres d'ampliació, amb la incorporació d'una finca que anteriorment ocupava un garatge. La reforma ha estat realitzada per l'arquitecte Miquel Espinet.

L’accés és gratuït, tot i que hi ha algunes zones restringides.