Casa Lleó Morera

Autor Lluís Domènech i Montaner 1902-5 Passeig de Gràcia, 35/Consell de Cent

El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar una casa. A la seua mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. És un dels tres edificis que formen part de la Mansana de la Discòrdia. Tanmateix, va ser la Casa Lleó i Morera la que va rebre, el 1906, el premi del concurs anual d'edificis artístics atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.

L’encàrrec consistía a enderrocar i reconstruir la façana, col·locar tres tribunes i balcons de pedra als diferents pisos, i fer les obres de l’interior. L’arquitecte, per poder realitzar aquesta obra modernista, es va envoltar d’un grup nombrós d’artistes i artesans, reconeguts per la seua capacitat creativa.

Domènech i Montaner va trencar amb la regularitat de la distribució i mida de les finestres originals, canviant-ne la composició en cada pis. Decidí dissimular l'asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l'angle.  

A la planta baixa fa grans obertures amb arcs carpanell que ofereixen uns aparadors amplis per al local comercial de la planta baixa. Dins d'aquests buits és on l'autor va incorporar dues elegants figures femenines –unes escultures d'un clar perfil modernista–, i de mida natural, que estan abraçades a grans copes jardineres,. Els pilars sobre els quals se sustenten els arcs estaven decorats ambl leons i flors de morera, símbols dels cognoms del propietari.

Al pis principal se situa la tribuna cilíndrica, que té quatre columnes, i està rematada a la part superior pel balcó del primer pis. A la base de cada columna hi havia la figura d'una fada, avui desaparegudes. A cada costat, s'estenen dos finestrals corresponents als grans salons del pis principal, que queda dividit per unes columnes cilíndriques i una reixa decorada amb unes garlandes de decoració floral que enllacen totes les columnes entre si.

Al primer i segon pis disminueix l'amplada dels buits tot creant una sensació visual d'una forma triangular a cadascuna de les façanes. Hi ha els balcons, que són allargats en el primer pis i arredonits en el segon, que presenten una decoració en pedra sumptuosa; en aquesta decoració es tornen a combinar les imatges de flors de morera i lleons que, en aquest cas, flanquegen uns escuts heràldics. En aquesta decoració, destaquen especialment les figures esculpides als balcons del primer pis. Són les quatre dames que hi ha als balcons laterals i que porten instruments a les seues mans. Es tracta d'unes al·legories que fan referència als recents avanços tecnològics: la fotografia, l’electricitat, el fonògraf i el telèfon.

La façana està coronada per un templet que excedia l’alçada permesa per l’Ajuntament de Barcelona i per la qual cosa es va haver de demanar el permís necessari.

A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. D'aquesta forma s'aconsegueix atraure la vista cap a l'eix de l'edifici i mira d'aparentar una simetria inexistent. A més, els buits tenen unes proporcions diferents en funció del costat que ocupen, fet que reforça aquest efecte.

També es poden observar quatre bustos en els arcs d'accés al balcó central -el que hi ha sobre la tribuna del principal. Segons aquesta versió, es tractaria dels membres de la família: Francesca Morera, el seu fill Albert Lleó Morera, la dona d'aquest, Olinta de Puiguriguer, i Antoni Morera i Busó, l'oncle de Francesca que va adquirir l'edifici i que li va deixar en herència.  Al segon pis, seguint la forma arredonida dels balcons, les finestres laterals s'emmarquen en un buit circular, multilobulat, amb dos petits caps femenins a la part superior. A cada costat d'aquests buits, encastats al mur, es poden veure una mena de grifons. En aquest pis, el balcó central està format per dues peces rodones amb una rica decoració floral. Entre les dues peces hi havia un conjunt escultòric, actualment desaparegut, i del que només es conserva una foto; estava format per una columna estriada sobre la qual s'asseu un gos gran danès que subjecta un escut amb les seues potes davanteres i, al peu de la columna, hi ha dos xiquets despullats de cara al gos que estan amb les mans alçades i plenes de flors.

El tercer pis conté una decoració més sòbria, sense balcons, amb finestres contigües que semblen una galeria. Sobre les finestres, la decoració floral que tapa els forats de ventilació tenen la continuïtat en la barana de la terrassa de l'edifici que està rematada amb petits pinacles.

El 1943 a la planta baixa s'instal·larà la casa Loewe i, com llavors no hi havia lleis per a protegir el patrimoni i el Noucentisme considerava caduc el Modernisme, es destrueixen tots els elements de l'entresòl i les escultures de la balconada de la planta noble. Salvador Dalí va trobar algunes de les escultures en el contenidor i actualment es troben en el Teatre Museu Dalí, a Figueres.

Entre 1986 i 1988 es va realizar una restauració de l'edifici, i es va restituir els pinacles i el templet de la cornisa, que havia patit greus destrosses pel foc de metralladores durant la guerra civil espanyola de 1936. El 1992 es va dur a terme una nova restauració amb la recuperació d'elements arquitectònics de la façana. 

El 2006, el Grup Núñez i Navarro va adquirir la Casa Lleó i Morera. Durant dos anys, un equip de la companyia va elaborar el pla de reforma i conservació i es van centrar principalment en la façana i el pati posterior i en les plantes interiors, tant en els espais comuns com en els despatxos.

A partir del 2014 i després de les reformes pertinents, i tot aprofitant que el lloguer de la planta baixa había finalitzat, s’han organitzat visites guiades.