Casa Lamadrid

Autor Lluís Domènech i Montaner 1902 C/Girona, 113

Fou un encàrrec de Vicenç Bofill, tot i que tan sols tres anys després de la seua construcció, l'edifici fou adquirit per Eduardo S. de Lamadrid. És important ressenyar que es tracta de l'únic edifici entre mitgeres sense posició singular que l'arquitecte edificaria a l'Eixample.

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal, quatre pisos i terrat transitable. Depassant la línia de cornisament, un escut protegit per un guardapols profusament ornamentat corona l'eix central d'obertures. L'accés principal dona pas a una reduïda zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns.

La façana està profusament ornamentada, cosa típica de les obres de Domènech i Montaner, i estructura les seues obertures en tres eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. 

La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals de pedra idèntics, sostinguts per quatre robustes columnes amb un capitell en forma de rams de flors. Aquests portals, tancats per arcs deprimits convexos, presenten llurs carcanyols ornats amb quatre bustos femenins en relleu sostenint escuts. 

El portal central dona accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de planta baixa. Les llindes d'aquests portals contenen les llosanes dels tres balcons semicirculars del pis principal, que contenen una potent ornamentació escultòrica a base de fullatge i flors, tant pel que fa les mènsules que sostenen les llosanes com les mateixes baranes. 

També el mur pinyó, presidit per un escut de referència gòtica, és una petjada inconfusible de la marca del cèlebre arquitecte Tots els balcons de la casa presenten les mateixes característiques, a excepció feta de les baranes i llosanes del principal. Així, les portes allindades  que s'obren als balcons presenten els seus emmarcaments realitzats en pedra de Montjuïc, tant pel que fa les semicolumnes de capitell floral dels muntants com per les llindes conopials que les coronen. 

A partir del primer pis, les llosanes presenten una forma rectangular d'angles arredonits i contenen baranes de forja de perfil bombat i ornades a base de volutes. Els murs de la façana, revestits amb estucs bicolors de tons verdosos formant bandes horitzontals, estan ritmats per la presència aïllada de nombroses rajoles vidrades de color coure a base de relleus florals. L'aparença homogènia de la façana només es veu trencada pel seu entaulament, consistent en un cornisament que conté els respiradors de la solera del terrat. 

Tancant aquest terrat, una barana esculpida amb flors i sobremontada de pinacles helicoidals, acull en el bell mig un gran escut amb la data MCMII sota un elm protegit per un guardapols esgraonat.