dimarts, 31 de maig del 2022

Casa Llopis Bofill

Autor Antoni Maria Gallissà i Soqué 1902-3 C/València, 339/C/ Bailén

Va ser un encàrrec de Manuel Llopís i Bofill, un conegut advocat  i terratinent de Sitges. A diferència d`’altres arquitectes coetanis, Gallissà descartà per a la façana l’estil neogòtic que imperava en l’època i es decantà pels elements de tendència neoàrab.

Es tracta d'un edifici d'habitatges plurifamiliar, en un xamfrà i fent mitgera amb els respectius contigus, tant pel carrer València com pel carrer Bailèn. L'obra segueix una de les tendències que, per aquelles dates, estaven en voga a Barcelona: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb atovó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats.

L'arquitecte va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seua decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Torre Roviralta.

La ubicació de lèdifici en un xamfrà va obligar l'arquitecte a distribuir els elements de la façana de manera poc ortodoxa: en el centre, una banda vertical amb tribunes divideix la façana en dues parts simètriques i, en els laterals, una columna de tribunes remata cadascun dels dos vèrtexs. Actualment la tribuna central ha vist modificades les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era d'atovó vist i no d'estuc.

D'aquest edifici destaca la seua factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que l’autor ens demostra que dominava perfectament. La gran quantitat de materials emprats, entre els quals destaquen el ferro, el vidre, la ceràmica vidriada i l'estuc, mostren una gran vistositat de colors i detalls.

L'aspecte actual de la casa és molt semblant a l'original, malgrat les obres que es van fer per a arreglar els danys causats per la Guerra Civil. Les modificacions van comportar, entre altres coses, la pèrdua dels revestiments de la façana de l'últim pis i de la majoria de les vidrieres policromades.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Introdució

El  modernisme català  va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i que va esforçar-se per aconseguir...