Casa Amatller

Autor Josep Puig i Cadafals 1898-1900 Passeig de Gràcia, 41

Va ser un encàrrec del fabricant de xocolate Antoni Amatller. No es tracta d’una construcció sinó d’una reconstrucció, d'igual manera que passaria amb les veïnes Casa Batlló, de Gaudí, i Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, que formen part de “l’illa de la discòrdia", ja que en tots tres casos es tracta de remodelacions fetes sobre edificis preexistents, essent la Casa Amatller la primera de totes elles.

Tres elements essencials que representen els tres interessos principals d'Amatller decoren la façana de la casa: xocolate, cristalleria antiga i fotografia. L'angle aguiló amb el sostre dentat és una cantonada d'una barra de xocolate i també està inspirat a les cases típiques del segle XVII als Països Baixos.

Els acolorits elements de vidre en l'hastial i el vidre finament tallat de les finestres, en el qual la llum del sol es reflecteix de manera diferent segons l'hora del dia i el clima, reten homenatge a la passió d'Antoni Amatller per la recol·lecció de valuosos recipients de vidre.

Per a fer espai per a l'estudi fotogràfic en el pis superior i per a usar la llum natural, les parets i finestres es van moure cap amunt, excedint així les normes de construcció vigents en aqueix moment. La passió artística del client va servir a Puig i Cadafalch com una excusa benvinguda.

Aquesta construcció forma part del període “rosa” o modernista de l'arquitecte. que inclou obres com la Casa Macaya o la Casa de les Punxes Es tracta d'una típica casa d'estil gòtic urbà, una mansió unifamiliar amb elements flamencs, com el cridaner frontó escalonat creat en taulells de ceràmica. El seu disseny trenca amb els components classicistes proposats pel Pla Cerdà per a la construcció a Barcelona en proposar una façana irregular, superar els 22m d'altura i introduir el cromatisme com a element destacat dins d'un entorn urbà uniforme. Una proposta singular que marca la introducció del Modernisme en l’Eixample de Barcelona.

La nova façana de la finca és quasi plana, a excepció dels balcons de la primera planta, amb les seues errajes, baranes i rematades, recoberts per amb un mosaic triangular de ceràmica o decorat amb columnes i relleus de pedra sobre una paret adornada amb relleus. El format que ressalta a primera vista és el seu escalonament de dos aiguavessos, remarcat en la part superior per un fris de ceràmics que segueix el contorn. Les obertures en les façana són desiguals en cada planta, una cerca per part de Cadafalch d'una asimetria equilibrada i una irregularitat aparent perquè totes les dimensions horitzontals estan estrictament determinades.

L'accés a l'edifici es realitza a través de dues portes, una més xicoteta, vinculades entre si per una magnífica figura de Sant Jordi matant el drac.

La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dues vessants que queda darrere el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.

La planta baixa te dues ports de reminiscències conopials, a l'esquerra (una dels quals sèrbia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoidal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna de caràcter flamíger.

La segona planta te un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Els obertures dels dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria als golfes. L'interior és d'una gran bellesa i gust.

El 1976  va ser declarada Monument Històric Nacional. Entre 2007 i 2008, la façana va ser restaurada. La renovació de l'interior va durar de 2009 a 2014. El 2015, la planta baixa es va convertir en un museu i, a l'hora, la casa es va fer accessible al públic. Actualment ofereix visites guiades.