dilluns, 30 de maig del 2022

Casa vídua Marfà

Autor Manuel Comas i Thos 1905 Passeig de Gràcia, 66 

L’’edifici el fa construir Emili Marfà i Artigas casat amb Isabel Palau i Vera.

Es tracta d'un edifici -en origen residencial- amb cinc nivells d'alçat (planta baixa, principal i tres pisos més), construït aprofitant el xamfrà creat pel Passeig de Gràcia i el carrer València, amb coberta a duess vessants que es combina amb un terrat pla transitable. És precisament el xamfrà el que condiciona l'accés a l'interior de l'edifici, la distribució dels espais en planta i molt espacialment el tipus de façana.

La façana es desenvolupa en tres panys de desigual amplada i tractament decoratiu a conseqüència del xamfrà. El tram central (el xamfrà pròpiament dit) és el més significatiu, emmarcat a ambdós costats per un element torrejat que té un pis més que la resta de l'edifici (sis en total) i que es cobreix amb una coberta a dues vessants de gran pendent. Aquestes torres es desenvolupen només a partir de la planta noble, i ho fan a través d'una tribuna oberta amb columnetes de capitell vegetal i traceries, la base de la qual presenta també decoració escultòrica vegetal. A sobre de dita tribuna hi ha un gran finestral d'inspiració gòtica que es desenvolupa a doble alçada, tot englobant dos nivells en una mateixa obertura. 

A la planta baixa es localitzen tres arcades de mig punt a sobre de columnes de capitell vegetal i fust de escassa alçada que fan d'aquest element un dels més representatius del conjunt. Damunt d'aquesta arqueria es desenvolupa una tribuna d'inspiració gòtica amb esveltes columnes que contrasten amb l'escàs fust de les de la planta baixa. Aquesta tribuna amb barana de traceria calada serveix com a base al balcó corregut que es desenvolupa al segon pis, al centre del qual es disposa una finestra coronella. La resta d'obertures es configuren com finestres de llinda llisa emmarcades per un guardapols. El darrer pis s'organitza com una galeria amb arc de mig punt entre columnetes i tot emmarcat per una motllura de similars característiques als guardapols de les finestres.

Els panys murals que completen la façana són molt més senzills que el central tot i que mantenen la mateixa tipologia de finestra amb llinda llis i guardapols que donen unitat al conjunt. L'únic element que trenca la monotonia de la façana que dona al carrer València és la tribuna de la planta noble i que, a diferència de les del cos central, és de planta rectangular.

Actualment és la seu de la Escuela Superior de Relaciones Públicas y Marqueting FORMATIC BARNA i de la Escuela de Comunicación, Turismo y Empresa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Introdució

El  modernisme català  va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i que va esforçar-se per aconseguir...