Casa Pascual i Pons

Autor Enric Sagnier i Villavecchia 1890-1 Passeig de Gràcia, 2

Va ser construïda per a dos membres d'una mateixa família, Sebastià Pascual i Alexandre Pons.  La idea era que ambdues ocuparein els pisos principals i la resta d’habitatges, una mica més modestes, foren llogades.

Es configura com un edifici de planta poligonal i sis nivells d'alçat (planta baixa, principal, tres pisos més i el nivell de sota coberta), tot destacant la seua volumetria amb solucions de diversa tipologia. Cal assenyalar en aquest sentit l'articulació de les façanes a través d'uns elements torrejats localitzats a la banda dels xamfrans. En la façana, el primer que salta a la vista són les dues torres, una en cada cantonada. Mentre una és de disseny semicircular, l’altra és de caràcter poligonal. Aquests elements agreguen cert aire palatí a aquest immoble construït en estil neogòtic.

En el pis principal sobreïx una barana de pedra que es combina amb diferents motius ornamentals. D’altra banda, les finestres d’arc apuntat rematen l’estètica de l’immoble.

Les seues façanes es caracteritzen per la seua composició simètrica amb elements de clara inspiració goticista -visible especialment en les obertures- i els seu acabament amb pedra vista.

La planta baixa de la façana es configura com un cos d'obertures de dissemblant tipologia que conformen actualment l'accés als locals comercials d'aquest nivell així com els seus aparadors. També s'hi localitzen les dues portes d'entrada als respectius edificis, que es configuren com grans portalades de pedra dins de l'estil neogòtic que domina tota la construcció.

El primer pis, corresponent amb la planta principal, és probablement un dels més emblemàtics del conjunt, no tan sols per les finestres de traceria d'inspiració gòtica sinó per l'alçaria d'aquestes, i les balconades amb barana de pedra calada localitzades a la banda del Passeig de Gràcia.

La resta de nivells disposen de finestres rectangulars motllurades que prenen com a referència models del gòtic tardà català. Algunes d'aquestes finestres es troben obertes a balcons amb volada de pedra i barana de ferro, les quals estan ricament treballades amb motius geomètrics i florals que tenen una certa similitud amb els motius de les traceries. El darrer pis de finestres, corresponent al cinquè nivell de la finca, es configura com un cos de finestres coronelles trilobades amb columneta central que reprodueixen els models medievals característics a la ciutat de Barcelona al segle XIII.

El darrer nivell de l'edifici es correspon amb la zona de davall coberta amb obertures d'escassa alçària entre pilars de secció quadrada, a sobre dels quals es recolza el gran ràfec de fusta que remata l'edifici.

Una especial menció mereixen les torres, una semicircular i una poligonal, que articulen les cantonades entre els frontis de Passeig de Gràcia i Ronda Sant Pere i el carrer Casp. La seua configuració per nivells, especialment pel que fa a les obertures, és molt semblant a la resta de la façana però cal no obstant remarcar alguns aspectes. D'una banda les obertures de la planta baixa, decorades amb un guardapols que es recolza a sobre d'unes mènsules esculpides i d'altra el coronament que, a manera de cornisa amb pinacles, remata aquest cos. Les torres es culminen amb una coberta cònica en punta i escates que és sense dubte un dels elements més característics de la finca.

Tot l'edifici va ser restaurat en 1984 i, des de llavors, acull les oficines centrals de la companyia asseguradora Catalana Occident.