dimarts, 31 de maig del 2022

Casa de les Punxes/Casa Terrades

Autor Josep Puig i Cadafals 1903-5 Av. Diagonal, 420

L’edifici s’alça sobre un extens solar que era propietat de les germanes Terrades i està format per tres tres immobles situats entre l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer Bruc de Barcelona, tot i que sembla un bloc uniforme. L'encàrrec de reforma dels edificis va possibilitar a Josep Puig i Cadafalch la unificació dels tres cossos en un de sol, a través d'una gran façana d'atovó vist. En construir-lo va estilitzar al màxim els seus típics elements d’inspiració medieval, reforçant-los fins al punt que la seua forma sembla un castell gòtic medieval. Aquest, en concret s’inspira en el castell de Neuschwanstein, a Baviera que és de corrent wagnerià. El resultat combina elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica flamígera i l’ornamentació modernista. Aquest volum unitari conté celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna. D’ací el seu nom de Casa de les Punxes.

A la seua espectacular façana d'atovó, tret de la planta baixa, que és de pedra, destaquen els forjats, els balcons i els plafons de ceràmica amb motius patriòtics. Tot el recinte atresora una gran simbologia i múltiples elements decoratius, com les tribunes, les vidrieres o els forjats en tot l'exterior de la casa i n’’es ple de detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes. Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrompuda en escasses ocasions per uns petits cossos -d'atovó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.

La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt ambbarbacanes.

El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla.

L’edifici es va restaurar completament el 2003. Del 2016 al 2020, es va obrir al públic per mostrar-ne un dels pisos principals i les terrasses, que també servien d’escenari per a espectacles de petit format. Des del 2021 no es pot fer cap visita a l’interior de l’edifici, ja que és de propietat privada. Hi acull un centre de treball en xarxa i s’hi ofereixen també un ampli programa d'activitats culturals i oportunitats per al benestar personal, amb una dinàmica planta baixa i un lluminós terrat obert al públic.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Introdució

El  modernisme català  va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i que va esforçar-se per aconseguir...