Casa Bruno Cuadros

Autor Josep Vilaseca i Casanovas 1883 Rambla, 82

L’edifici havia estat construït el 1858, però Bruno Cuadros que tenia un negoci de venda de paraigües, a la part baixa, va demanar al propietari de l’immoble permís per a la realització d’una reforma. Tota l'ornamentació oriental que s'observa en la façana estigué consensuada amb el propietari. Aquests gustos orientals a part de venir dels nous corrents orientals venen de la gran quantitat d'objectes que importava la botiga des del Japó tot convertint-se en una al·legoria de l'orientalisme.

Es va decidir que el quart pis afegit fos sostingut per una galeria balconada. La façana es va decidir decorar-la amb el reclam de paraigües i vanos, articles que es venien a la botiga. Es va establir que a la façana de la Rambla hi anirien quatre agrupacions d’ombrel·les i vanos oberts, situades entre els balcons del segon i tercer pis, i a la façana orientada a mar tres paraigües tancats i un d’obert a l’alçada del segon pis i un conjunt semblant als de la façana de la Rambla a l’alçada del tercer pis.

Destaca d’una manera especial l’escultura d’un drac, feta en zinc, en un angle a l’alçada del primer pis, que sosté un fanal amb les potes davanteres i un vano obert amb les del darrere. Sota seu penja un paraigües tancat que va ser utilitzat com a reclam comercial de la botiga. Tant el disseny d’aquest animal mitològic com el de les ombrel·les de la façana de la Rambla estaven inspirats pel que havia vist Josep Vilaseca en un viatge que acabava de fer al Japó. La idea va convèncer el propietari, perquè entre els articles que hi venia n’hi havia alguns d’importats del Japó, com ara perles cultivades. També a l’interior s’hi van posar motius decoratius japonesos.

Aquesta decoració va causar sensació a la Barcelona de finals de segle, i aviat l’edifici va passar a ser conegut com la casa dels paraigües. La idea del drac-fanal va ser després repetidament copiada per arquitectes modernistes que el van incloure de forja en portes i façanes. Fins i tot després del modernisme se n’han seguit fabricant i venent, fins al punt de convertir-se en un símbol identificador a Catalunya.

Els balcons i la galeria del darrer pis de la Casa Bruno Cuadros són plens de referències egípcies amb xicotetes columnes massisses que recorden a l'arquitectura faraònica. A la façana, els esgrafiats i les vidrieres recorden ombrel·les i ventalls de ferro fos. A la botiga, l'orientalisme n'impregna l'exterior, caracteritzat pels treballs de fusteria, els vidres pintats i les pintures amb personatges extrets de làmines japoneses.

La planta baixa presenta els seus portals totalment emmarcats per un conjunt d’aparadors de fusta i vidre pintal ornamentals amb motius japonesos policromats amb laques de color negre, blau, roig i daurat. Aquests aparados són coronats per una cornisa en forma de falsa teulada de pagoda, amb els angles corbs.

El 1980, al local de la vistosa paraigüeria s'hi va instal·lar una entitat bancària que va procedir a executar una profunda rehabilitació de la decoració, que tot i voler respectar-ne el caràcter original va causar una certa polèmica.