Casa Calvet

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1907 C/Casp, 48

És una de les primeres obres de Gaudí. Alguns l'han considerada l'obra més conservadora de l'artista. Es va construir per al fabricant Pere Màrtir Calvet i respon a un model tradicional molt acceptat per la burgesia de l'època: un pis principal discret amb una tribuna elegant i sòbria i una bona terrassa al pati interior de l’illa. Quan es tracta de projectar la façana posterior al pati de l’illa, en canvi, varia totalment de criteri i defuig de les habituals galeries que donen aquell característic aire domèstic als interiors de l'Eixample. De manera insòlita, ací els balcons són molt semblants als de la façana principal i les innovadores tribunes proporcionen una protecció visual i solar adequada.

El precedent caldrà cercar-lo en el Palau Güell, on Gaudí ja va experimentar solucions noves que aplicaria posteriorment, amb les variants que cada situació requeria. Aquesta insistència a millorar el caràcter de les façanes posteriors dels edificis residencials serà una constant que repetirà a les cases Batlló i Milá.

La façana acaba en una corba composta per tres lòbuls invertits i dos que sobreïxen, coronats per una creu de ferro. Davall dels lòbuls invertits trobarem tres busts: Sant Pere Màrtir (homònim del propietari), Sant Genís d'Arles i Sant Genís de Roma (sants patrons del poble natal de Calvet). I és que Antoni Gaudí va voler acontentar el seu client omplint l'edifici de detalls que li feren referència, com les columnes-bobines de fil que flanquegen l'entrada o la lletra «C» que corona la porta de la casa.

Un espai notable de la casa és el conjunt format per l'escala i els dos celoberts annexos. Gaudí converteix l'espai necessàriament destinat als accessos verticals d'una casa de renda en un bell espai que ennobleix arquitectònicament tot l'edifici. A la porta d'entrada (flanquejada per columnes que imiten bobines de fil) hi ha un original picaporte de ferro forjat en forma de creu que, en cridar, colpeja una xinxa, com a al·legoria de la fe que castiga el pecat. La tribuna del primer pis inclou escultures de flors i bolets, un escut de Catalunya i referències a l'hospitalitat (un xiprer), la pau (una branca d'olivera) i l'abundància (dues cornucòpies). De la façana, per part seua, sobreïxen els busts de tres sants màrtirs patrons de Vilassar de Dalt, el poble natal de Calvet, i ressalten dos balcons de fosa en les testeres, anticipant els que posteriorment faria a la Casa Batlló.

La magistral disposició i execució del vestíbul, l'escala, l'ascensor i els dos celoberts centrals van agradar tant a la propietat, que els fills de l'industrial li van encarregar els treballs d'interiorisme de les seues noves oficines situades en els baixos. Gaudí va estendre el sentit i la subtilesa decorativa en els despatxos de la signatura quan va dissenyar tot el mobiliari: les famoses cadires de despatx, les taules, les butaques i complements com els penja-robes, paraigüers, tiradors, manubris, rètols...

Actualment els baixos estan convertits en un restaurant molt elegant.