Casa Sayrach

Autor Manuel Sayrach i Carreras 1918 Av. Diagonal, 423/C/Enric Granados

Va ser projectada per l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras (no tenia la carrera acabada quan projectà aquest edifici) per al seu pare i la seua família. És considerada com una obra d'estil eclèctic. 

Es tracta d'un edifici d'habitatges, en cantonada, de planta baixa (resolta en semi-soterrani i entresòl) i cinc plantes pis. Està rematat amb uns elements ondulants que contenen obertures en forma de mansarda. Construït seguint els esquemes modernistes, alguns dels seus elements, especialment les finestres i el coronament de la façana-coberta, demostren unes claríssimes influències gaudinianes. La cantonada es resol amb una tribuna de planta semicircular coronada per un esvelt templet. Aquest templet no apareix a les tribunes, també de planta arrodonida, en què es resol l'entrega a les mitgeres.

La configuració en planta de l'edifici respon a la seua adaptació al solar de gran superfície i forma irregular. És per aquest motiu que disposa d'una planta poligonal molt irregular amb nombrosos patis interiors o celoberts -localitzats al centre de la planta i a la banda de les mitgeres amb les finques veïnes- que permeten donar llum i ventilació a les estances interiors de la finca. Les estances posteriors s'obren al pati d'illa a través d'unes galeries cobertes.

Una de les característiques més rellevants de la planta és la presència d'uns espais de forma ovalada anomenats "rotonda". Aquests àmbits localitzats a la planta baixa i al pis principal es corresponen amb uns vestíbuls de distribució dels espais.

L'edifici presenta set nivells d'alçat que es corresponen amb un soterrani, l'entresòl, el pis principal, tres pisos més i un nivell sota coberta. Disposa també de dues façanes que -per la seua configuració en angle- s'articulen a través d'un cos central torrejat. Aquesta estructura sobresurt de la cota d'alçat de l'edifici i es remata amb una coberta de cuculla a sobre d'un templet columnari de formes sinuoses. Aquesta estructura torrejada -configura com un cos calat amb tres finestres trífores gran plasticitat per pis- es repeteix a banda i banda de les façanes però la coberta, a diferència de la central, es limita a un element cupulat a cota amb la resta de la coberta. La coberta disposa d'unes obertures trilobulades de formes arredonides que donen gran plasticitat al conjunt

El nivell de soterrani es configura a la façana a manera de basament de pedra corregut, a sobre del qual es disposen les finestres de l'entresòl que queden emmarcades per la sinuosa motllura que separa sengles nivells. 

Totes les finestres de les façanes (a excepció del pis principal) tenen la mateixa configuració exterior, amb un arc de mig punt de formes arrodonides i obertes a un balcó. Aquests balcons són diferents a cada nivell. Així, mentre que al pis principal i primer presenten llosana i barana de pedra, als pisos superiors, la barana es metàl·lica. Pel que fa a les finestres, cal destacar el tractament diferenciat de les obertures del pis principal que en tractar-se de la planta més noble de la finca presenten una major monumentalitat. 

El pis principal cap a la banda de l'Avinguda Diagonal es configura com un pany calat que va de banda a banda de la façana gràcies al cos de finestres que, a manera de galeria columnària, només es veu interrompuda al tram central per la presència d'una gran tribuna tancada en voladís.

Casa Sayrach és un homenatge a Catalunya a través de la seua naturalesa, muntanya, pedra i mar. La façana seria la muntanya i la pedra simula la muntanya de Montserrat i el vestíbul és la mar i la vida, l'aigua i l'aire. Elements marins com a ones, petxines, meduses, estructura òssia d'una balena, et vénen al capdavant en veure les formes que dibuixen les parets.

La coberta blanca sembla que es funda sota la calor del sol: les línies ondulants li confereixen moviment i remeten directament a l'obra d'Antoni Gaudí, de la qual Sayrach era un gran coneixedor. La Casa Sayrach fa cantonada: el vèrtex està rematat per una columna de tribunes semicircular acabada en una torre, i en el costat de l'avinguda Diagonal està l'entrada, sobre la qual se situa la tribuna, que dibuixa un arc parabòlic. Tota la façana, de pedra llisa i sense ornamentació, recorda a l'obra mestra de Gaudí, La Pedrera, que es troba a pocs carrers.

El vestíbul de la Casa Sayrach sembla un escenari fantàstic. Predominen les formes orgàniques, que transmeten la sensació de moviment i, sobretot, les línies d'inspiració anatòmica: en el sostre, l'arc que dóna pas a l'escala imita l'estructura òssia d'una columna vertebral.

Es pot visitar.