Castell dels Tres Dragons

Autor Lluís Domènech i Montaner 1887-8 Passeig Picasso, 5

Es va construir com a café restaurant per a l'Exposició Universal de 1888 per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet. El mot se li va donar en record a l’obra de teatre homònima de Serafí Pitarra, probablement, pel seu aspecte extern que evoca una fortificació medieval, pels alts murs i les esveltes torres que semblen guardians o, simplement, pels tres dragons alats que havien de coronar la torre més alta del café. 

Ës un edifici de planta rectangular amb una torre de base quadrada a cadascun dels angles. La façana principal s'articula a partir d'un gran arc rebaixat que dona accés al vestíbul. L'exterior de l'edifici imitaria l'estructura defensiva d'un castell amb les torres i els merlets, aquests rematats amb la part superior de ceràmica. Tot el perímetre de la façana és cobert amb escuts ceràmics en blau sobre blanc amb figures procedents de la natura, d'animals i plantes destacant de l'uniformitat de l'ús de l’atovó vist. L'edifici es projecta a l'exterior per les terrasses de les façanes laterals i també a partir de nombrosos finestrals configurats per una estructura de doble façana que proporciona també espais per a la circulació.

Es deixen elements estructurals a la vista, com ara les cintres metàl·liques dels arcs que se sumen als altres elements metàl·lics que podem veure, com ara la barana o la garlanda floral de les làmpades situades als pilars. Un gran balcó rodeja la sala d'on es pot accedir a les terrasses. El vitrall principal, que ocupava tota la façana, va ser destruït en un bombardeig a la Guerra Civil espanyola.

L'edifici destaca per la convivència d'elements estructurals i decoratius, de materials artesans i industrials, i l'efecte colorista que produïen els vitralls i les pintures del sostre. Es considera un edifici protomodernista i, per alguns, el primer edifici modernista de Barcelona. 

Un cop acabada l’exposició es van enderrocar els edificis temporals però el Cafè-Restaurant, tal com estava previst, es va mantenir per a usos. L'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu d'Història". En l'adaptació es canvia la decoració i s'hi afegeixen motius heràldics. La inauguració provisional fou el 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica.

Des del 1946 fins a l’actualitat, forma part del Museu de Ciències Naturals que hi ha fet un seguit de reformes per a revaloritzar l’edifici i adequar-lo a l’ús actual. Entre aquestes intervencions hi trobem una ampliació que, amb molt bon criteri i amb molta delicadesa, es va construir en planta soterrani per mantenir intacta la visió original del Café-Restaurant i així poder seguir anomenant-lo Castell dels Tres Dragons.