Central Catalana d'Electricitat

Autor Pere Marqués i Ulpí 1896- 9 Av. Vilanova, 12/C/Roger de Flor, 52

De planta rectangular aixamfranada, l'estructura en alçat d'aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per semisoterrani, planta baixa i quatre pisos. Tenia dues naus, una per a les màquines de vapor i les dinamos, i l’altra per a les calderes de vapor. Un volum disposat perpendicularment albergava les oficines i els habitatges dels encarregats de la central. La sortida de fums es realitzava mitjançant una xemeneia desapareguda als anys seixanta del segle passat. 

La façana estructura les seues obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d'un robust basament de pedra, el desenvolupament d'uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d'amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l'alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic. 

El semisoterrani, concebut com un robust basament de pedra, presenta alguns carreus d'acabat rústic i destaca per la reixa que tanca les petites finestres de perfil horitzontal. Damunt d'aquest basament, unes jàsseres de gelosia que contenen el forjat de la planta baixa sostenen, al mateix temps, els perfils metàl·lics que enfaixen els pilars de la nau orientada a l'Avinguda Vilanova. Aquestes robustes pilastres de ferro i atovó permeten l'obertura de grans arcs de mig punt tancats amb vidre que permetien una il·luminació i ventilació de l'interior òptims. 

Sobre aquests arcs, un pis en forma d'àtic que s'obre per mitjà de parelles d'arcs de maó queda rematat per un potent cornisament d'entrants i sortints.

Al xamfrà s'hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament allindanat de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semicolumnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció "General Catalana de Electricidad" pintada en verd. Per sobre d'aquest portal s'hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data "1897".

L'any 1919 es decidí traslladar la producció i aquesta central es convertí en una estació transformadora. L'any 1977 cessà l’activitat, i fins a 1980, per iniciativa de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya S.A, es dugué a terme la reconversió de l’edifici en oficines comercials de l’empresa. L'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les seues oficines, conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.