Casa Batlló

Autor Antoni Gaudí i Cornet 1904-6 Passeig de Gràcia, 43

Fou un encàrrec de l’industrial tèxtil Josep Batlló. D’igual manera que la Casa Amatller no és una construcción nova sinó una reforma sobre un edifici ja construït. S'hi va dur a terme una reforma integral.

Les formes orgàniques que Gaudí va utilitzar en la restauració de la Casa Batlló reuneixen tot un univers simbòlic d'inspiració marina que transporta a qui l'observa a un món oníric de paisatges encantats i fantàstics. La Casa Batlló, igual que la Cripta de la Colònia Güell, el Parc Güell, La Pedrera, la Casa Calvet i la restauració de la Catedral de Palma, pertany a l'etapa naturalista.

En la façana va afegir una tribuna, nous balcons i ceràmiques policromades. A l'interior, va reorganitzar els espais, unificant l'escala i el pati ja existents per a aconseguir més il·luminació i ventilació. Va completar la seua intervenció afegint dues plantes, que va rematar mitjançant un espectacular coronament ceràmic.

L'ondulada façana coberta amb mosaics d'esplèndids colors és probablement la més suggestiva, creativa i original de la ciutat. L'entrada principal se situa a l'esquerra de l'edifici i a la dreta l'accés a les cotxeres.

Els balcons semblen fragments de cranis amb les obertures dels ulls i el nas. Les lloses dels balcons es van canviar per unes de planta corbada i damunt es van col·locar les famoses baranes que tantes interpretacions han originat. Tots els balcons, a excepció del qual està en la golfa o un doble per davall de la torre amb la creu, tenen la mateixa grandària.

Les columnes de la tribuna del primer pis recorden ossos humans. Aquesta tribuna incorporada en la planta noble de l'edifici, i que vola uns metres sobre la vorera, disposa de grans finestrals ovalats en el centre dels quals apareixen les columnes de pedra amb forma d'ossos i les “màscares” als balcons, figura que es repeteix en les següents plantes. Les grans finestres ovalades tornen apareixen novament en els extrems de la planta que està per damunt de la planta noble i que formen part de la tribuna.

El revestiment de la façana, detall ornamental que conjuntament amb els “antifaços” dels seus 7 balcons, el balcó terrassa i el de la golfa amb forma de flor i que donen l'aspecte oníric a l'edifici, va ser realitzat amb “trencadís de vidre” (vidre triturat) i ceràmics de colors col·locats sobre un morter de calç i sobre ells es van escampar 330 discos ceràmics amb colors i grandàries diferents 15, 21, 27 i 35 cm. Sobre la tribuna de la planta noble apareixen 4 terrasses amb balaustres de pedra.

El balcó de la golfa té forma de flor. És en aquesta part alta de l'edifici on apareixen alguns elements que trenquen la simetria de la façana, en primer lloc el rebaix en el sostre de ceràmica, la terrassa i la torrassa rematada amb una creu en tons ivori i també revestit amb trossos de cristall i amb els monogrames de Jesús, Maria i Josep.

La façana posterior de l'edifici està recoberta amb vidre triturat de colors i cerámica. Tenen balcons que miren al pati interior de l’illa i presenten formes orgàniques ondulades.

Els balcons de les plantes superiors tenen baranes metàl·liques i els finestrals, amb marcs de fusta estan formats per combinacions de formes rectangulars. En la rematada de la golfa apareix novament una artística combinació de ceràmics de color que formen motius geomètrics i florals.

L'edifici està coronat per una espectacular teulada formada per teules ceràmiques que semblen escates i que recorden l'esquena arquejada d'un drac. La seua part superior està formada per peces esfèriques de grans dimensions amb colors canviants d'un extrem a un altre. En un lateral de la teulada se situa una torre amb la creu de quatre braços que apunten els quatre punts cardinals.

El coronament de la façana, semblança al llom d'un drac, unit a la creu de quatre braços (que representaria l'empunyadura d'una espasa), han donat lloc a interpretacions populars entorn de la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya. Conta la llegenda, que Sant Jordi va matar el drac amb la seua espasa per a salvar a la princesa i al poble de la fúria de l'animal. En aquesta interpretació el disseny de la teulada simbolitzaria l'espasa clavada en el drac, i les columnes amb forma d'ossos recordarien les seues víctimes. De fet, al llarg de la història Casa Batlló s'ha conegut com la casa dels ossos o la casa del drac.

El 1969 va ser declarada Monument Historicoartístic de Caràcter Nacional. El 1993 va ser adquirida pels propietaris de la companyia Chupa Chup els quals han realitzats nombroses restauracions, tant a nivell ornamental com estructural. En 2005 va ser catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Actualment es pot visitar.