Autor Enric Sagnier i Villavecchia 1908-15 Av. Diagonal, 450/C/ Riera de Sant Miquel, 1
L'església -alçada en
perpendicular a l'Avinguda Diagonal- és l'edifici més oriental del conjunt. Adossat
a un dels seus costats, es desenvolupa el monestir pròpiament dit amb un seguit
de construccions que -tot delimitant la forma angular de la parcel·la- se
situen al voltant d'un ampli celobert triangular que, d'alguna manera, rememora
el tradicional esquema monàstic centrat per un claustre. És d'inspiració neogòtica
que es deixa veure, per exemple, en els arcs de diafragma que sostenen les
bigues de la coberta de la nau. Es barregen components característics de
l’art modernista com els jocs de pedra amb atovó, la forja o l’ús de la rajola,
amb estètica i decoració neogòtica com l’execució d’arcs ogivals, brancals, i
pinacles.
Consta de tres naus separades
per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta
policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central -més alta que les
laterals- presenta un seguit d'obertures que a manera d'ulls de bou li donen
llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dona al celobert del
conjunt té finestres (rep llum directament de dit pati) mentre que la del altre
costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.
La capçalera és de
planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de
finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus
del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es
configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s'hi troba l'entra al
temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada
que configura la base del pis superior on es localitza l'òrgan.
Els murs es troben
revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és
espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.
La façana, també
d'estil goticista, destaca per la seua verticalitat a la qual contribueix la portalada d'accés
al temple. Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu
al timpà. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures
torrejades, que, a l'interior, es corresponen amb les naus laterals. D'aquests
elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a
diferència de l'altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar
de l'església.
Pel que fa a la
façana del monestir que dona al carrer Riera de Sant Miquel i al xamfrà amb
l'Avinguda Diagonal, és d’atovó vist combinat amb pedra i destaca per la
robustesa dels elements constructius que la conformen, especialment les
columnes de les obertures. L'accés al monestir es realitza a través d'una porta
localitzada al xamfrà de l'edifici que, flanquejada per dues finestres amb llinda esculpida,
queda emmarcada en la seua totalitat per un guardapols en forma d'arc apuntat rebaixat.
Aquest primer cos en alçada del xamfrà està realitzat en pedra i es complementa
amb una galeria de finestres desenvolupades entre columnes molt robustes –de fust curt
i ample-. A partir d'aquest nivell el parament és d’atovó, tot reservant la
pedra pels angles, l'emmarcament de les finestres i el coronament de la façana.
Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixa disposició dels
materials en funció del nivell d'alçada -pedra a la planta baixa i atovó a la
resta-. Destaca d'aquestes, la galeria de finestres de la planta baixa, els dos
pisos de finestres d’atovó amb llinda de pedra i la solana desenvolupada al
nivell de sotacoberta.
Durant la Guerra
Civil l’edifici va quedar molt malmès i fou restaurat posteriorment per Pere
Benavent. La cripta fou reformada al 1964.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada