Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Autor Lluís Domènech i Montaner 1902-30 C/Sant Antoni Maria Claret, 167

La seua construcción va ser posible gràcies a Pau Gil i Serra, banquer barceloní establert durant 62 anys a París, qui a la seua mort deixà en el testament dit que la meitat dels béns resultants de la liquidació dels seus comptes es dedicaren a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.

Va ser construït en dues fases: la primera, duta a terme per Lluís Domènech entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. El conjunt va ser projectat per a ocupar una superfície de 9 illes del Districte de l'Eixample, en un quadrat de 300 per 300 metres. Consta d'un edifici principal dedicat a l'administració, i de 27 pavellons en els quals es desenvolupen les tasques mèdiques i d'infermeria. Tots els edificis estan units mitjançant galeries subterrànies, aptes per al trasllat de malalts. Les instal·lacions tècniques es troben a l'aire lliure, per a facilitar el seu manteniment.

Entre tots els edificis destaca el principal, de l'administració, al qual s'accedeix per una àmplia escalinata. A banda i banda es troben les sales de la biblioteca i de la secretaria. En un espai separat es troba l'església, que resulta impressionant. No obstant això, els pavellons són també de gran interès, especialment perquè cadascun d'ells és diferent dels altres.

L'entrada principal està orientada quaranta-cinc graus respecte a l'Eixample mirant cap a la Sagrada Família. Es creu que el motiu d'aquesta orientació és que Domènech i Montaner volia aprofitar el vent procedent de la mar per a ventilar l'hospital i salvaguardar-lo de malalties. També es creu que Montaner orienta l'entrada d'aquesta manera per a trencar amb l'estructura quadriculada del districte de l'Eixample, que no li agradava.

El pavelló d'accés està construït per rajola de cara vista com la majoria del conjunt. Domènech i Montaner utilitza diversos estils arquitectònics d'una forma magistral i molt ordenada com podem observar en aquest pavelló principal on trobem elements gòtics, neogòtics, bizantins i estils arquitectònics germànics com la torre del rellotge. Hi ha dues xifres que indiquen les dates d'inici i de finalització d'aquest edifici principal (1905 la data d'inici que es representa amb la lletra grega alfa i, la data de finalització, 1910, representada per la lletra omega). 

En la façana principal es troben quatre escultures d'un jove Pablo Gargallo que representen les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) més una quarta, l'obra, ja que Domènech i Montaner pensava que l'home havia de demostrar aquestes tres virtuts mitjançant les seues accions o obres.

Dins del pavelló principal es troba una estructura d'arcs i columnes que representa un jardí de plantes medicinals, ja que antigament als hospitals es cultivaven aquest tipus de plantes per a crear les seues pròpies medicines. L'hospital de Sant Pau també es va pensar per a tenir un jardí medicinal darrere de l'entrada principal encara que finalment no es va construir.

Una altra característica important és que l'hospital estava pensat per a diferenciar als pacients entre homes i dones. En la part dreta es troben els pavellons dels homes que tenen noms de sants, i en la part esquerra els pavellons de les dones amb noms de santes o verges. De fet en l'entrada principal hi havia una porta en l'ala dreta per als homes i una porta en l'ala esquerra per a les dones.

La preocupació de l'arquitecte per l'harmonia i la simetria es veu reflectida en el fet que els pavellons que estan prop de l'entrada principal són els més xicotets i van creixent en funció ens endinsem a l'hospital formant una perspectiva agradable a la vista. Així mateix els pavellons que es troben a la mateixa altura són iguals, i l'única diferència és que un està dedicat a un sant i un altre a una santa o verge en funció si era un pavelló d'homes o dones (dreta homes i esquerra dones).

Amb l'entrada del segle XXI, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va iniciar un important procés que va culminar en el que és avui el seu tercer emplaçament des del seu naixement fa més de 600 anys. El nou Hospital es va començar a construir l'any 2000 en la part nord del recinte de Sant Pau, a la cantonada dels carrers Mas Casanovas i Sant Quintí, per a donar resposta a les noves necessitats sanitàries. Aquest edifici està format per un bloc principal que acull bàsicament l'activitat ambulatòria del qual es despleguen, com a dits, quatre blocs d'hospitalització.

Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle xxi. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l’OMS.

Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seua notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.