Casa de les Punxes/Casa Terrades

Autor Josep Puig i Cadafals 1903-5 Av. Diagonal, 420

L’edifici s’alça sobre un extens solar que era propietat de les germanes Terrades i està format per tres tres immobles situats entre l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer Bruc de Barcelona, tot i que sembla un bloc uniforme. L'encàrrec de reforma dels edificis va possibilitar a Josep Puig i Cadafalch la unificació dels tres cossos en un de sol, a través d'una gran façana d'atovó vist. En construir-lo va estilitzar al màxim els seus típics elements d’inspiració medieval, reforçant-los fins al punt que la seua forma sembla un castell gòtic medieval. Aquest, en concret s’inspira en el castell de Neuschwanstein, a Baviera que és de corrent wagnerià. El resultat combina elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica flamígera i l’ornamentació modernista. Aquest volum unitari conté celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna. D’ací el seu nom de Casa de les Punxes.

A la seua espectacular façana d'atovó, tret de la planta baixa, que és de pedra, destaquen els forjats, els balcons i els plafons de ceràmica amb motius patriòtics. Tot el recinte atresora una gran simbologia i múltiples elements decoratius, com les tribunes, les vidrieres o els forjats en tot l'exterior de la casa i n’’es ple de detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes. Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrompuda en escasses ocasions per uns petits cossos -d'atovó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.

La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt ambbarbacanes.

El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla.

L’edifici es va restaurar completament el 2003. Del 2016 al 2020, es va obrir al públic per mostrar-ne un dels pisos principals i les terrasses, que també servien d’escenari per a espectacles de petit format. Des del 2021 no es pot fer cap visita a l’interior de l’edifici, ja que és de propietat privada. Hi acull un centre de treball en xarxa i s’hi ofereixen també un ampli programa d'activitats culturals i oportunitats per al benestar personal, amb una dinàmica planta baixa i un lluminós terrat obert al públic.

Casa Enric Batlló

Autor Josep Vilaseca i Casanovas 1983-6 Passeig de Gràcia 75/ C/ Mallorca

La construcció d’una casa d’habitatges fou un encàrrec de l’industrial Enric Batlló. L’edifici consta de sis nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal i tres pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable. La façana presenta tres nivells clarament diferenciats en alçat; d'una banda, un cos inferior que engloba les obertures de la planta baixa i d'entresòl. Un segon nivell clarament delimitat pel cos de finestres (amb balcó) del principal, primer i segon pis i, finalment un nivell superior on es desenvolupa el pis de sotacoberta, clarament diferenciat de la resta gràcies a la decoració dels paraments i el balcó corregut amb barana de ferro.

La planta baixa, destinada a espai comercial, s'obre al carrer a través de nombroses obertures que es corresponen vertical i estructuralment amb les finestres de l'entresòl. Es tracta d'unes obertures fetes en pedra i on destaca especialment el treball motllurat dels muntants que a la planta noble incorporen columnetes de fust llis i capitell vegetal. Destaca la barana de pedra que conforma el balcó ampitat de les finestres amb motius vegetals i zoomòrfics i el mur pròpiament dit, amb carreus de pedra vistos (sense revestir) que es combinen cromàticament i tipològica (carreus rectangulars grisos i quadrats marrons). Entre les obertures es disposen -adossats al mur- uns elements a manera d'escuts. Aquest nivell d'entresòl, pren rellevància al cos torrejat, on es desenvolupa un balcó semicircular en voladís i amb barana de pedra. La finestra d'aquest pis està ricament decorada i es completa amb la decoració ceràmica del voladís del balcó que es localitza just damunt d'ella, en aquest cas ja, amb barana de ferro.

Pel que fa al següent tram vertical d'alçat diferenciat -que es correspon amb les estances de l'hotel pròpiament dites- destaca el balcó corregut de pedra de la planta principal, amb barana de ferro, i que a la resta de pisos desapareix en favor de balcons individuals. A diferència del nivell inferior -amb parament de pedra- en aquest cos el material emprat és l'atovó vist, el color rogenc del qual contrasta amb les finestres, de pedra. Al darrer pis es localitza la galeria porticada entre pilars, on es combinen obertures amb finestra amb altres de cegades, que són la base de la decoració pictòrica i ceràmica que caracteritza aquest nivell. La façana es remata amb una cornisa en voladís, decorada amb motius vegetals i amb una mena d'arcs apuntats al lloc on coincideix amb la línia vertical de finestres.

La façana exhibeix una interessant combinació d’elements. Per una part, combina el totxo, la pedra i el ferro forjat dels balcons. Tot el conjunt dona com a resultat un edifici d’inspiració neogòtica de gran bellesa. En els escuts de l’edifici, podrem observar la representació de les diferents disciplines catalanes: la música, la ceràmica i, com no, la indústria.

A l’actualitat, a la Casa Enric Batlló hi ha un hotel de luxe, el Monument Hotel 5*GL, i a la seua planta baixa la boutique de la prestigiosa marca de rellotges Rolex.

Casa Fuster

Autor Lluís Domènech i Montaner 1908-11 Passeig de Gràcia,132

La casa va ser un regal de Mariano Fuster, membre de l’alta societat mallorquina, a la sea dona Consol Fabra. A la façana del carrer Jesús li va dedicar una rosassa, que es troba amb les inicials CF. Va ser l’obra pòstuma de l’arquitecte a Barcelona i és considerat un dels edificis més costosos de la ciutat, és precisament la barreja entre simplicitat i síntesi decorativa allò que omple la casa de valor i bellesa.

Es tracta d'una construcció amb set nivells d'alçat: planta baixa, primera o principal, quatre pisos i terrat pla transitable a més d'un nivell de soterrani. En definitiva d’un espai molt ampli amb grans columnes amb fust llis i capitell floral abstracte que sostenen les voltes d'atovó revestides amb pa d'or i que contrasta amb el terra de tessel·les negres que adopten una forma circular.

A les dues façanes principals, es va utilitzar elements neogòtics i florals, propis del seu llenguatge modernista, però, en aquesta ocasió, amb una certa contenció i un concepte més auster en les ornamentacions. Aquesta contenció es veu precisament en els elements decoratius de les diferents obertures i els capitells que ofereixen una esquematització en els motius vegetals i una clara tendència a les línies més planes i geomètriques. Així mateix, la cantonada pren protagonisme amb la construcció d'un cos cilíndric en tota la seva alçada, element ja present a altres obres de Domènech i Montaner com l'Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera. Aquest element torrejat es desenvolupa només des del primer pis, tot quedant la planta baixa com punt diàfan amb una gran columna central. La base del cilindre forma així, una mena de voladís ricament esculpit i d'on arranquen uns nervis que aboquen en una mena de mènsules d’ordre jònic. Aquestes mènsules fan de base a les columnes –de fust estriat i capitell esculpit- que configuren la galeria porticada del primer pis. Aquest element porticat es desenvolupa a ambdós costats de la torre -al primer pis de les façanes del Passeig de Gràcia i del carrer Gran de Gràcia- concretament, com una galeria en voladís que serveix de base als balcons localitzats al segon nivell de l'edifici. Destaquen les obertures dels pisos superiors, a manera de finestres coronelles -d'inspiració medieval- amb llinda trilobulada, algunes d'elles amb mainells i baranes de ferro. L'edifici es remata amb unes mansardes d'estil francès i un balustre de pedra corregut que la zona de la torre es completa amb uns pinacles.

La façana del carrer de Gràcia, fa ús de l'estructura metàl·lica vista i d'elements austers en la decoració, més característica de les seues primeres obres arquitectòniques.

Actualment és un hotel de luxe que pertany a la cadena Hotels Center que l’adquirí el 2000 i el va rehabilitar el 2004. Durant el procés de restauració no només s'han respectat tots aquells elements originals de la casa -voltes, columnes, ornaments-, sinó que a més a més el projecte decoratiu realça els espais de l'edifici i hi dona un nou valor. 

Casa Golferichs o El Xalet

Autor Joan Rubió i Bellver 1901 Gran Via de les Corts Catalanes, 491

Fou un encàrrec de Macari Golferichs i Losada, enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis a Amèrica.

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn planta baixa, planta noble i unes altes golfes sota la coberta en doble vessant. L'accés principal dona pas a una àmplia zona de vestíbul al fons del qual es localitza l'escala noble vers les plantes superiors. Amb tot, l'edifici s'inclou estilísticament dins del modernisme d'arrel goticitzant.

La façana de la casa estructura les seves obertures en eixos irregulars, ja que els volums exteriors i llurs obertures s'articulen a partir de les necessitats de l'organització interna dels espais, donant lloc a tota mena de finestres, tribunes miradors i un original acabat de la teulada. Les façanes de la casa reposen sobre un basament d'aplacat petri polit i estan revestides amb un paredat comú de pedres irregulars. La pedra dels paraments contrasta amb l'acabat de les obertures, íntegrament realitzat amb atovons i elements decoratius motllurats de ceràmica vidrada verda i ocre. Aquestes obertures configuren un vertader catàleg d'arquitectura gòtica, generant tota mena de solucions ogivals amb traceries de ceràmica. Cal ressaltar, a la planta noble, la tribuna que corona l'angle de la casa, sostinguda per una barbacana i set columnelles de pedra i rematada per una teulada amb una complexa ornamentació ceràmica a base de traceries i cresteries. La configuració espacial de les golfes dona lloc a un joc de nivells que es trasllueix en una teulada de vertents interromputs ressaltats per un potent i original ràfec de fusta policromada.

La Planta Baixa té el seu accés per mitjà d'un portal adovellat situat al jardí afrontat al Carrer de Viladomat. En aquest àmbit hi destaquen, entre els murs revestits, els elements portants realitzats amb atovó vist, tals com pilars, arcs i obertures.

Després de molts intents d’enderrocament per construir-hi habitatges, l'Ajuntament finalment l'any 1984, assumí la propietat de l'edifici per instal·lar-hi la sala d'exposicions i la sala d'actes del nou Centre Cívic. La casa acull un dels centres cívics més actius de l’Eixample.

Casa Granell

Autor Jeroni Granell i Manresa 1901-3 C/Girona, 122

Si porta el nom de l'arquitecte és perquè aquest va ser el seu constructor i propietari. No se l’ha de confondre amb l’edifici del carrer de Balmes, Granell va construir nombrosos edificis destinats a habitatges per a les classes mitjanes i treballadores. Es tracta d'un edifici per a apartaments de lloguer i per tant són tots iguals. 

El modernisme ofereix una altra cara en les obres de Jeroni Ferran Granell, un arquitecte conegut per la senzillesa estètica dels seus edificis que solen contenir la bellesa modesta i sense ostentacions que Granell solia projectar a les seues obres. És un edifici discret, allunyat de l'espectacularitat d'altres obres de l'època i destinat a la classe mitjana.

La façana es presenta emmarcada pels dos eixos laterals on hi ha els balcons individuals, mentre que la part central queda reservada a les finestres, aparellades ornamentades amb relleus de perfil sinuós. La paret està coberta d'esgrafiats de color verdós que representen motius vegetals de vinyes de cada costat de les finestres o de pinyes de pi a baix i a dalt d'aquestes, posant en valor els vitralls que les ornen. Les dues línies verticals de balcons que emmarquen l'edifici estan decorades per flors de gira-sol i grans fulles.

A la planta baixa i l'entresol el revestiment és de pedra. Les finestres de la planta baixa i del primer pis, tenen una ornamenta de línies corbes d'estil Art Nouveau. Sense oblidar la bellesa del treball de ferro forjat a les portes i balcons, així com la solució donada als elements de coronament de la façana en forma de cornisa ondulada que, sense solució de continuïtat, forma la barana del terrat.

 

Casa Lamadrid

Autor Lluís Domènech i Montaner 1902 C/Girona, 113

Fou un encàrrec de Vicenç Bofill, tot i que tan sols tres anys després de la seua construcció, l'edifici fou adquirit per Eduardo S. de Lamadrid. És important ressenyar que es tracta de l'únic edifici entre mitgeres sense posició singular que l'arquitecte edificaria a l'Eixample.

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal, quatre pisos i terrat transitable. Depassant la línia de cornisament, un escut protegit per un guardapols profusament ornamentat corona l'eix central d'obertures. L'accés principal dona pas a una reduïda zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns.

La façana està profusament ornamentada, cosa típica de les obres de Domènech i Montaner, i estructura les seues obertures en tres eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. 

La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals de pedra idèntics, sostinguts per quatre robustes columnes amb un capitell en forma de rams de flors. Aquests portals, tancats per arcs deprimits convexos, presenten llurs carcanyols ornats amb quatre bustos femenins en relleu sostenint escuts. 

El portal central dona accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de planta baixa. Les llindes d'aquests portals contenen les llosanes dels tres balcons semicirculars del pis principal, que contenen una potent ornamentació escultòrica a base de fullatge i flors, tant pel que fa les mènsules que sostenen les llosanes com les mateixes baranes. 

També el mur pinyó, presidit per un escut de referència gòtica, és una petjada inconfusible de la marca del cèlebre arquitecte Tots els balcons de la casa presenten les mateixes característiques, a excepció feta de les baranes i llosanes del principal. Així, les portes allindades  que s'obren als balcons presenten els seus emmarcaments realitzats en pedra de Montjuïc, tant pel que fa les semicolumnes de capitell floral dels muntants com per les llindes conopials que les coronen. 

A partir del primer pis, les llosanes presenten una forma rectangular d'angles arredonits i contenen baranes de forja de perfil bombat i ornades a base de volutes. Els murs de la façana, revestits amb estucs bicolors de tons verdosos formant bandes horitzontals, estan ritmats per la presència aïllada de nombroses rajoles vidrades de color coure a base de relleus florals. L'aparença homogènia de la façana només es veu trencada pel seu entaulament, consistent en un cornisament que conté els respiradors de la solera del terrat. 

Tancant aquest terrat, una barana esculpida amb flors i sobremontada de pinacles helicoidals, acull en el bell mig un gran escut amb la data MCMII sota un elm protegit per un guardapols esgraonat.

Casa Lleó Morera

Autor Lluís Domènech i Montaner 1902-5 Passeig de Gràcia, 35/Consell de Cent

El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar una casa. A la seua mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. És un dels tres edificis que formen part de la Mansana de la Discòrdia. Tanmateix, va ser la Casa Lleó i Morera la que va rebre, el 1906, el premi del concurs anual d'edificis artístics atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.

L’encàrrec consistía a enderrocar i reconstruir la façana, col·locar tres tribunes i balcons de pedra als diferents pisos, i fer les obres de l’interior. L’arquitecte, per poder realitzar aquesta obra modernista, es va envoltar d’un grup nombrós d’artistes i artesans, reconeguts per la seua capacitat creativa.

Domènech i Montaner va trencar amb la regularitat de la distribució i mida de les finestres originals, canviant-ne la composició en cada pis. Decidí dissimular l'asimetria entre les dues parts de la façana i situà una tribuna en el pis principal, en l'angle.  

A la planta baixa fa grans obertures amb arcs carpanell que ofereixen uns aparadors amplis per al local comercial de la planta baixa. Dins d'aquests buits és on l'autor va incorporar dues elegants figures femenines –unes escultures d'un clar perfil modernista–, i de mida natural, que estan abraçades a grans copes jardineres,. Els pilars sobre els quals se sustenten els arcs estaven decorats ambl leons i flors de morera, símbols dels cognoms del propietari.

Al pis principal se situa la tribuna cilíndrica, que té quatre columnes, i està rematada a la part superior pel balcó del primer pis. A la base de cada columna hi havia la figura d'una fada, avui desaparegudes. A cada costat, s'estenen dos finestrals corresponents als grans salons del pis principal, que queda dividit per unes columnes cilíndriques i una reixa decorada amb unes garlandes de decoració floral que enllacen totes les columnes entre si.

Al primer i segon pis disminueix l'amplada dels buits tot creant una sensació visual d'una forma triangular a cadascuna de les façanes. Hi ha els balcons, que són allargats en el primer pis i arredonits en el segon, que presenten una decoració en pedra sumptuosa; en aquesta decoració es tornen a combinar les imatges de flors de morera i lleons que, en aquest cas, flanquegen uns escuts heràldics. En aquesta decoració, destaquen especialment les figures esculpides als balcons del primer pis. Són les quatre dames que hi ha als balcons laterals i que porten instruments a les seues mans. Es tracta d'unes al·legories que fan referència als recents avanços tecnològics: la fotografia, l’electricitat, el fonògraf i el telèfon.

La façana està coronada per un templet que excedia l’alçada permesa per l’Ajuntament de Barcelona i per la qual cosa es va haver de demanar el permís necessari.

A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. D'aquesta forma s'aconsegueix atraure la vista cap a l'eix de l'edifici i mira d'aparentar una simetria inexistent. A més, els buits tenen unes proporcions diferents en funció del costat que ocupen, fet que reforça aquest efecte.

També es poden observar quatre bustos en els arcs d'accés al balcó central -el que hi ha sobre la tribuna del principal. Segons aquesta versió, es tractaria dels membres de la família: Francesca Morera, el seu fill Albert Lleó Morera, la dona d'aquest, Olinta de Puiguriguer, i Antoni Morera i Busó, l'oncle de Francesca que va adquirir l'edifici i que li va deixar en herència.  Al segon pis, seguint la forma arredonida dels balcons, les finestres laterals s'emmarquen en un buit circular, multilobulat, amb dos petits caps femenins a la part superior. A cada costat d'aquests buits, encastats al mur, es poden veure una mena de grifons. En aquest pis, el balcó central està format per dues peces rodones amb una rica decoració floral. Entre les dues peces hi havia un conjunt escultòric, actualment desaparegut, i del que només es conserva una foto; estava format per una columna estriada sobre la qual s'asseu un gos gran danès que subjecta un escut amb les seues potes davanteres i, al peu de la columna, hi ha dos xiquets despullats de cara al gos que estan amb les mans alçades i plenes de flors.

El tercer pis conté una decoració més sòbria, sense balcons, amb finestres contigües que semblen una galeria. Sobre les finestres, la decoració floral que tapa els forats de ventilació tenen la continuïtat en la barana de la terrassa de l'edifici que està rematada amb petits pinacles.

El 1943 a la planta baixa s'instal·larà la casa Loewe i, com llavors no hi havia lleis per a protegir el patrimoni i el Noucentisme considerava caduc el Modernisme, es destrueixen tots els elements de l'entresòl i les escultures de la balconada de la planta noble. Salvador Dalí va trobar algunes de les escultures en el contenidor i actualment es troben en el Teatre Museu Dalí, a Figueres.

Entre 1986 i 1988 es va realizar una restauració de l'edifici, i es va restituir els pinacles i el templet de la cornisa, que havia patit greus destrosses pel foc de metralladores durant la guerra civil espanyola de 1936. El 1992 es va dur a terme una nova restauració amb la recuperació d'elements arquitectònics de la façana. 

El 2006, el Grup Núñez i Navarro va adquirir la Casa Lleó i Morera. Durant dos anys, un equip de la companyia va elaborar el pla de reforma i conservació i es van centrar principalment en la façana i el pati posterior i en les plantes interiors, tant en els espais comuns com en els despatxos.

A partir del 2014 i després de les reformes pertinents, i tot aprofitant que el lloguer de la planta baixa había finalitzat, s’han organitzat visites guiades.